*1956.- Vista de l'edifici amb la capella situada en un dels extrems. (Foto: Antònia Estruch i Piera. Arxiu Municipal del Districte de Les Corts)
Can Gasparó va ser una de les finques més importants de l'antic nucli de Les Corts de Sarrià. En aquest indret, durant el segle XIX la família Cuyàs va ser la principal dinamitzadora de la vida sociocultural de la zona i va participar activament en la segregació de Les Corts com a municipi independent de Sarrià. L'historiador Josep Maria Contel [1] ha estudiat a fons l'evolució històrica d'aquesta casa, que s'aixecava a la banda nord de la finca i disposava de planta baixa, un primer pis i golfes. Era envoltada per un conjunt de pavellons addicionals que incorporàven garatge, cavallerissa i cotxeres, així com una petita capella, bastida el 1775, en un dels extrems. A l'altre costat hi destacava un cos més elevat en forma de torre amb coberta piramidal. Tot el conjunt, d'estil neogòtic, era envoltat per unes grans extensions d'horts i jardins amb frondosa vegetació. El pi centenari que avui encara es pot veure al mig de la Travessera de les Corts i que va servir de punt de trobada de tants barcelonistes a l'època del camp de Les Corts, n'és un clar exponent. A l'altra banda de les esmentades edificacions, l'actual Parc de les Infantes formava part també dels antics jardins de la finca.
A la mort de Gaspar Cuyàs, el 1801, la propietat va passar a amnas del seu fill Vicenç Cuyàs. El 1846 la capella de Can Gasparóva ser utilitzada com a parròquia mentre es construïa l'església de la mare de Déu del Remei. Cuyàs va morir el 1870 i va nomenar hereu universal el seu nét Antoni Cuyàs Samsó, el qual va morir als setze anys i la propietat va passar a mans del seu germà Josep Maria.
El 1910, en Josep Maria Cuyàs va fer obres de reforma a la casa, que van consistir bàsicament a enderrocar i canviar la distribució del la planta baixa, del primer pis i de les golfes. El 1920 va morir sense testar. Les propietats van anar a parar en parts iguals als seus fills però el seu fill Antoni Cuyàs i Lagriffa va comprar als seus germans les seves parts.
Finalment, després de diferents litigis, l’Ajuntament va comprar Can Gasparó l'any 1934 i l'antiga masia i els seus annexos van acollir l'Escola Pública Duran i Bas promoguda dins la Campanya Pro-Escoles que es va endegar al barri de les Corts.
A l'any 1971 l'antiga masia va començar a ser enderrocada i al mateix lloc s'hi va aixecar el modern Grup Escolar Duran i Bas, inaugurat el gener de 1974 per l'alcalde Enrique Massó Vázquez.
*1965.- Una vista aèria de Can Gasparó, que apareix al centre de la imatge, rera la tribuna coberta de l'antic camp de Les Corts. També s'hi pot veure la Travessera i el pi centenari. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
[1].- Contel Ruiz, Josep Maria. Can Cuiàs o Gasparó. Revista Les Corts. Suplement del Districte. Ajuntament de Barcelona. Pàg. 4. Edició de setembre de 2007
[1].- Contel Ruiz, Josep Maria. Can Cuiàs o Gasparó. Revista Les Corts. Suplement del Districte. Ajuntament de Barcelona. Pàg. 4. Edició de setembre de 2007
Mare meva, quin desastre! Com es va poder enderrocar aquest magnífic edifici?
ResponEliminaEls polítics i els especuladors, tot per diners. Una pena, era preciós
EliminaEnric H., has de saber que en termes de destrucció i oblit de patrimoni cultural a Catalunya tot és possible, fins i tot avui dia, destruccions massives -fins i tot dignes de endegar un procés judicial contra els culpables-, i més greus se n'han fet a Catalunya des del desenvolupisme dels anys 50 fins ara. Sí, era un palau veritablement preciós, amb evident valor artístic i històric pel barri, visible per tothom que no sigui cec ni estúpid, però la cobdícia és el que més cega i aliena als especuladors immobiliàris, a les constructores, bé, i als nostres polítics, tan culpables com els altres.
ResponEliminaTan de bó tot canvii dràsticament a partir d'ara, és necessari, sobretot quan sabem que la crisi brutal que tenim ara és culpa d'actituds com aquesta des de fa massa anys.
Luis.
En realitat, gairebé s'hauria pogut salvar, perquè si no m'equivoco el que hi ha en lloc de Can Gasparó és l'escola pública Duran i Bas.
ResponEliminaEls blocs de pisos amb façana a la Travessera i Numància són on hi havia el camp de futbol.
Yo estuve escolarizado en colegio Duran i Bas desde el 1959 al 1965 antes de demolerlo para construir el nuevo complejo y recuerdo que unas palmeras que ahora estan en la calle Numancia antes estaban dentro del patio del colegio que llegaba hasta allí.
ResponEliminaEls apunts de Josep Maria Contel són extrets del llibre Masies de les Corts d'Imma Monlleví (1993).
ResponElimina