El Cine Padró va obrir portes el mes de setembre de 1922 al número 31 del carrer de la Cera, al mateix lloc que anteriorment havia ocupat el Teatre Ambigú Barcelonès. La sala oferia programes de doble sessió de reestrena i era un cine familiar dels més populars d'aquell barri situat entre el final del carrer Hospital i la Ronda de Sant Pau.
A partir de l'octubre de l'any 1978 va començar una època daurada del Padró quan va acollir la seu de la Filmoteca, que havia abandonat la sala del carrer Mercaders i encara depenia del Ministeri de Cultura de l'Administració Central. Eren anys d'esclat de llibertat i de recuperació de centenars de pel·licules d'autor que havien estat censurades o prohibides pel franquisme. Es programeven cicles dels millors directors europeus i els preus dels abonaments, molt econòmics, permetien als cinèfils.
L'etapa com a Filmoteca del Padró va durar fins el 1981. L'estiu d'aquell any els treballadors de la sala es van declarar en vaga perque no cobraven les seves nòmines. Tot era conseqüència de les dificultats sorgides en el procés de traspàs de la Filmoteca de l'Estat a la Generalitat. Les assignacions pressupostàries no arribaven a l'empresari del Padró que no podia pagar els salaris als seus empleats. La ciutat es va quedar sense Filmoteca durant més de tres mesos. Quan els cinc treballadors van decidir acabar la vaga van ser acomiadats i la Generalitat ja havia decidit canviar l'emplaçament de la Filmoteca que va ser traslladada a la Travessera de Gràcia.
Després de dos anys tancat el cinema Padró va ser reformat. Amb un aforament de 438 butaques va tornar a obrir al desembre de 1983 fins al seu tancament definitiu el 1985. En aquesta última etapa la sala continuava oferint films d'autor i al maig de 1984 el director francès Jacques Demy hi va presentar la seva pel·lícula Une chambre en ville. Però les dificultats financeres de l'empresa que explotava la sala, tot i rebre alguna subvenció municipal, van acabar ofegant al Padró i provocant el seu tancament. Posteriorment, el local va ser enderrocat per construir-hi un edifici d'habitatges.
¡¡ como me acuerdo ¡¡ y de las Rias Baixas, el bareto de al lado..y del pasaje La Cera, que era el bar donde se servían copas por la ventana y que daba en menos de tres metros de la calle La Cera a la calle Botella...
ResponEliminaJo en canvi, recordo que a finals dels anys 60 del segle passat, en aquest cinema hi érem uns pocs espectadors; els qui anàvem sols, ens vàrem seure ben separats un dels altres. Un senyora tenyida de ros (treballadora del sexe??) estava sola veient la pel·lícula. Al descans se li acosta un individu prim i, precisament, se li seu al costat, comencà l'altre film i,al cap d'una estona, se sent una plantofada de les més sonores que en tingui notícia i el paio se'n va anar remugant. Vàrem tenir una sessió extra d'amenitats.
EliminaHabía muy creca de allí una fonda regenteada por gallegos que tenia pintado en el escaparete el retrato de un oulmo oscuro con labios rojos como si fuera Al Jolson...
ResponEliminaJo anava amb el pare de petit a veure pel.licules. Recordo que al sortir del cinema el pare amb comprava un entrepà calent de salami al chiringuito de devant
ResponEliminaA la pel.lícula Furia Española hi ha una escena del Cassen on es veu el carrer i la façana del cinema
ResponElimina