Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
*1931.- Vista de la Casa Pich i Pon amb els tres templets originals. (Font: Detall d'una fotografia de Joan Fontanilles. Col.lecció Ricard Martínez).
La Casa Pich i Pon, edifici noucentista de la plaça Catalunya enlairat l'any 1921 per Josep Puig i Cadafalch, va ser projectada seguint el mateix volum d'alçària i proporcions del veí Hotel Colon rematat l'any 1918. Al sostre de l'edifici hi destacàven tres templets formats per vuit columnetes jòniques, que sostenien una coberta cupulada arrodonida, sobre cadascuna de les quals emergia una figura masculina del deu Mercuri. El cronista Lluís Permanyer apunta que la ciutadania va batejar l'edifici com la casa dels templets xinesos.
Acabada la Guerra Civil, els tres templets varen sobreviure a l'enderrocament de l'Hotel Colon, però després de completar-se la construcció de l'edifici del Banco Español de Crédito, cap a començaments de 1949 va desaparèixer el templet contigu a la torre central del nou edifici bancari. A finals de 1960, els dos templets de la cantonada amb Rambla de Catalunya també foren desmuntats i desaparegueren sobtadament dels terrats de la Casa Pich i Pon. El porciolisme no estava per afegitons estranys que limitessin la visibilitat i l'espai als rètols publicitaris lluminosos.
*1948.- Una imatge en la que encara es pot veure el tercer templet, pràcticament enganxat a la torreta de l'edifici Banesto, poc abans de ser desmuntat.
*1965.- A mitjans dels anys seixanta, la Casa Pich i Pon (a l'esquerra) havia perdut tots els seus templets.
*1980.- La Casa Pich i Pon sense publicitat al terrat ni templets, pocs anys abans de la recuperació dels dos de la cantonada.
Mort el dictador i recuperada la democràcia, els dos templets de la cantonada amb Rambla de Catalunya van ser convenientment restituïts i reposats al seu lloc l'any 1982 per l'arquitecte Jordi Romeu, que hi va executar un excel·lent treball de restauració. Però el tercer templet, que de fet fregava amb el cos central de l'edifici veí del Banco Español de Crédito i li hagués fet perdre esveltesa, ja no va ser mai més reposat.
*2009.- La Casa Pich i Pon amb els dos templets recuperats, quan acollia la seu barcelonina de Cajamadrid.
*2011.- Detall d'un dels templets actuals de la Casa Pich i Pon.
Fixa't, un edifici noucentista de Puig i Cadafalch construït durant els mateixos anys que la part Noucentista de la Rotonda de Sagnier. Dos arquitectes il·lustres de Barcelona, dos arquitectes a qui no es respecta. #SalvemlaRotonda
ResponEliminaJa saps què se'n deia d'aquest personatge i les seves "pichiponades", oi? Pitjor que l'alcade Clos en els seus bons temps.
ResponEliminaAquest personatge (el Pich i Pon) era un tipus especial. En aquella època tothom considerava el pisos baixos dels edificis (el principal sobretot) com els més luxosos i elegants. Ell, en canvi, vivia a l'últim pis, era un autèntic "veí de dalt".
ResponEliminaRespecte a la primera fotografia voldria puntualitzar que correspon exactament al 18 de Desembre de 1920, ja que al voltant de 1921 només dues nevades van agafar a la mateixa plaça Catalunya, la referida i la del 27 de Febrer de 1924.
ResponEliminaSalutacions i gràcies pel magnífic bloc