*1950.- Un exemplar de l'últim Goles de l'any 1950. El Sevilla era líder després de jugar-se la setzena jornada del campionat de Lliga.
Baixar les tardes de diumenge a passejar per les Rambles va ser durant molt anys indissociable amb escoltar, avançada ja la tarda, una musiqueta intermitent, que reclamava l'atenció dels vianants més futbolers i dels aficionats a les travesses, interessats a conèixer de primera mà els resultats dels partits de la jornada. Era la veu cridanera dels venedors del Goles, un full informatiu en forma de díptic, imprès a doble cara, on hi figuraven tots els marcadors dels matxs de la jornada dominical.
El Goles!!!, el Goles!!!,... la Hoja deportiva Goles!!!... con los resultados de los partidos!!!... Compruebe su quiniela!!!... era la cantarella habitual dels venedors. El Goles va començar a editar-se als anys 1940's i ben aviat el full va incloure també un resum de la cartellera d'espectacles i la publicitat suficient com per fer rendible el negoci.
Durant molts anys aquesta publicació es va imprimir al carrer del Correu Vell, rera de Correus, al costat de la muralla amb una Heidelberg Minerva. La fòrmula va durar fins ben bé finals dels anys 1970's.
*1950.- Revers d'un Goles de la temporada 1950-51. Com es pot apreciar el full incorporava també publicitat d'espectacles i un extracte de la cartellera amb teatres, cinemes d'estrena i reestrena i sales de festes i varietats. En aquell mes de desembre de 1950 Juanita Reina reapareixia al Poliorama i al Calderón es representava El gato con Botas. Londres 1850 d'Alejandro Ulloa.
te mando información por correo ¡¡¡
ResponEliminaGràcies Miquel, ja estan incorporades les interessants dades que m'has facilitat
ResponEliminaA mi em feia la sensació que s'havia editat fins més tard. Em feia la sensació que els anys vuitanta encara corria. La memòria em deu jugar males passades.
ResponEliminaA principis dels 70 jo era un nen del Raval. Si no recordo malament “El goles” s’imprimia als tallers de la Vanguardia, que estaven aleshores a la part de darrera de l’edifici del carrer Pelai, que donava al carrer Tallers i allà els venien als venedors. Jo tenia amics que demanaven a la mare cinc durets o el que fos per comprar “Goles” i després els venien, es guanyaven la paga de la setmana i podien tornar els diners a la mare. Els punts de venda més llaminers eren a la sortida de cines, teatres, etc. La gent sortia dels espectacles i volia saber com havia quedat el seu equip o si havia encertat la quiniela. De vegades havia baralles si un volia vendre i havia un altre abans en un lloc o simplement, arribava un noi més gran i es quedava amb el “territori”.
ResponEliminaYo llegué a vender el gole y lo compraba en la calle correo viejo detrás de correos
EliminaYo también venía el goles y lo compraba en la calle correo viejo detrás de correos
ResponElimina