L'Editorial Sopena es va establir a començaments del segle XX a la part mar de la mansana delimitada pels carrers Viladomat, Provença, Comte Borrell i Rosselló. A partir de 1906 va anar disposant en aquella zona de diversos edificis, entre ells un de marcat caràcter modernista obra de l'arquitecte Bonaventura Pollés (1857-1919). L'any 1926 el propietari de l'editorial va reformar i unificar totes les dependències i va fer edificar una façana comuna amb vistes al carrer Provença des d'on s'accedia al complex. La façana tenia un aire neorenacentiste amb relleus escultòrics i rajols acolorits de ceràmica. L'obra havia estat encarregada a Melcior Viñals (1878-1938).
L'edifici i molt especialment la façana van convertir-se aviat en un dels referents d'aquell barri que va anar creixent entre l'Hospital Clínic i la Presó Model. Quan als anys 1990's l'editorial va plegar i va vendre el terreny a una immobiliària (Metro-3) per construir-hi habitatges, l'acció de la piqueta va fer desaparèixer l'edifici a l'octubre de l'any 1996, malgrat l'oposició veinal, que reclamava la preservació de la façana. Van arribar a organitzar-se manifestacions per evitar l'enderroc. Però l'edifici no estava catalogat i l'ajuntament va considerar que, malgrat l'espectacularitat de la seva façana, no tenia cap valor artístic com tampoc els espais d'arquitectura industrial que hi havia darrera.
Una veritable llàstima perque, tot i les consideracions municipals entorn al seu valor arquitectònic, l'edifici de l'Editorial Sopena era un punt de referència de la zona i donava una certa personalitat a aquell barri. Algunes peces de la façana es van conservar i poden encara veure's en una mena de mural que es va instal.lar dins l'interior d'illa dedicat a Maria Mercè Marçal. Aquest jardinet públic interior es va construir juntament amb l'edifici d'habitatges que va substituir l'antiga editorial i avui permet l'accés a les instal.lacions esportives de l'Escola IPSI.
*1992.- Detall de la part superior de la façana de l'Editorial Ramon Sopena.
Una veritable llàstima perque, tot i les consideracions municipals entorn al seu valor arquitectònic, l'edifici de l'Editorial Sopena era un punt de referència de la zona i donava una certa personalitat a aquell barri. Algunes peces de la façana es van conservar i poden encara veure's en una mena de mural que es va instal.lar dins l'interior d'illa dedicat a Maria Mercè Marçal. Aquest jardinet públic interior es va construir juntament amb l'edifici d'habitatges que va substituir l'antiga editorial i avui permet l'accés a les instal.lacions esportives de l'Escola IPSI.
Pagaria diners per trobar el meu primer diccionari: MI QUERIDO DICCIONARIO SOPENA. REcordo que hi havia un nan a la portada assegut damunt d'un bolet. Els fons era groc canari. El format era gros, molt, potser ho feia l'edat, tapes gruixudes, més alt que baix (les mides) i estava molt ben il.lustrat. MOlt. Ningú sap com me'l estimava. I és que, el meu avi, perdona el rotllo, és que m'emociona el tema, era fabricant de cartró i els hi venia a moltes de les editorials de Barcelona. Ostres, quina de records aquest post!
ResponEliminaRealment, els criteris conservacionistes dels sociates pel que fa a 'urbanisme de barri, feien cagar... Així ens ha anat, que la ciutat sembla un parc temàtic.
ResponEliminaDepèn del sistema digestiu de cadascú: segons es jutgi de la cara per les faccions o pel maquillatge que porta. Els sociates van decidir que la bellesa de l'edifici no només era pur maquillatge (un faux brillant, que deien aquells), sinó que tampoc hi havia cap altra excusa històrica o ideològica per decidir la conservació.
EliminaI el que és un parc temàtic es la idea que alguns tenen de la ciutat: un conjunt de façanes vistoses i de botigues on mai entren a comprar, però que fan molta patxoca, "fan barri", quan es passeja pel davant per fer-ne fotos.
En fi, una llàstima perquè el tema del catàleg s'hauria de revisar sobretot tenint en compte que hi ha cases que no són dels millors arquitectes, o directament populars de mestres d'obres, però que donen caràcter a un barri, cosa que s'està perdent.
ResponEliminaEls llibres de Sopena ens remeten sens dubte a una etapa de la infantesa remota, però de vegades encara els retrobo. No tan sols als Encants Vells, sinó que alguns nens encara els llegeixien. Els deuen haver trobat al bagul dels pares...
ResponEliminaQuina pena veure com es perd el patrimoni. Moltes gràcies per l'entrada.
ResponEliminaHola Barcelonauta!
ResponEliminaMolt bona entrada. A més es increible que tant tú com jo hàgim coincidit en una mateix tema al mateix momento.
I si no t'ho creus, mira't aquest enllaç:
http://lascronicasdethot.blogspot.com/2011/11/cronicas-thot-barcelona-editorial.html
Salutacions!
Salutacions Xavi. Bones imatges les del mosaic al teu bloc. Tot i que et confessaré que personalment no m'agrada com el varen dissenyar.
ResponEliminaCom que es podien conservar totes les peces, crec que hauria estat millor reproduir parts senceres de la façana, i no col.locar els trossos d'una forma tan aleatòria i barrejada que no ajuda gaire a imaginar com era.
Els socialistes i una constructora ( govern de Maragall a l'ajuntament ) van ser els que se la varen carregar.
ResponEliminaVa ser un desastre, recordo com els veins varen sortir a protestar durant les obres i l'enderrocament de tant bonic edifici, patrimoni modernista perdut de la nostra ciutat.