*1937.- El Bar Popeye, poc després de la seva obertura, apareixia decorat amb imatges del popular heroi dels dibuixos animats.
Inaugurat l'11 de juliol de 1936, pocs dies abans de l'esclat de la Guerra Civil, el Bar Popeye, situat al carrer Balmes tot just passada la Diagonal, fou sempre un local especial i curiós. La seva decoració tenia reminiscències d'art-decó i en plena posguerra el bar oferia reservats per a parelles fins que varen ser prohibits en les vigílies del Congrés Eucarístic de 1952. També va acollir la primera barra americana de Barcelona. Després va sobreviure a la pressió immobiliària i comercial pròpia d'una zona noble i desitjada com aquella.
Els seu decorador Font Palmerola va incorporar al local motius diversos alusius al legendari marí Popeye i als personatges més propers al seu món: el seu gras rival Brutus i la seva esquifida nòvia Olivia. Des del carrer l'establiment destacava per les seves portes pintades d'un color vermell viu.
La història del Bar Popeye va acabar sobtadament amb la jubilació del seu propietari, amb un vell i ronyós tendal de color verd sobre l'entrada i una clientela històrica, fidel i veterana que el tenia com un reducte d'oci i de passar el temps i que va perdre el seu lloc de referència quan el local va tancar.
*1990's.- En el seus últims anys el Popeye conservava encara el mateix rètol de quan va ser inaugurat.
Ni idea! No el recordo...
ResponEliminaCreo que teneis un error cronologico. El Popeye cerro en el 2004/2005. Yo recuerdo de haber trabajado en Balmes/Diagonal y el Popeye estaba abierto aun
ResponEliminaCert Ricardo. Gràcies per la teva col·laboració.
EliminaLo recuerdo por haber pasado miles de veces por delante, pero el aspecto no invitaba a entrar (algo parecido a lo que pasaba con el también desaparecido Quimet de la Rambla del Prat, el fmoso bar de las guitarras). Sin embargo, cercano a su cierre entré a tomar un café, y me arrepentí de no haberlo hecho antes, no por el café, bastante malo por cierto, sino por el señor detrás de la barra (Ramón se llamaba creo), y por los parroquianos del lugar. Siempre me llamó la atención un rótulo pintado a mano en la puerta, que en letra cursiva decía "cigarrillos".
ResponEliminaEstuve en un par de ocasiones a finales de la década de los 80, tuve una novieta francesa que hacia de au-pair en casa de un pintor que vivía enfrente y quedábamos allí, era un sitio simpático y con muchos vestigios acumulados colgando por las paredes. Entre el 2005 y el 2009 trabajé justo a 100 metros, al principio estaba el rótulo con la persiana cerrada y yo rogaba a Dios porque alguien de buena voluntad reabriese el garito y lo dejara tal cual, como ha pasado con una bodega del carrer Vic con Travessera pero finalmente montaron una floristería para modernos. Descanse en paz.
ResponEliminauando yo iba, estaba ek citado Ramón con su madre, que era quien hacia los cafes.
ResponEliminaEl Ramón, si le pedhas "um cubata",decia, marchando una carga de profumdidad y una tonica, "una antonia"
Un tipo curioso.
Yo empece a ir en el año 1975 y fui yendo hasta que cerró. Estaba Ramon, su madre la Sra. Ana, y Paco que era quien hacia los bocadillos y curraba como un negro. Ramon solo hacia cafés y hablaba con los clientes naturalmente en su jerga pero te lo pasabas pipa.
ResponEliminaGuardo muy buenos recuerdos.
Per a accedir als serveis, havies de passar per una sala amb una il·luminació pràcticament inexistent (et guiava més la lleu lluminària que sortia dels lavabos que no pas altra cosa), i que era el lloc preferit dels que hi anàvem a "darnos el lote". (Parlo dels vuitanta...)
ResponEliminaQue café ,riquísimo
ResponEliminaLes truites d en paco ... mémorables amb un fogonet al mig del bar , parlo de 1979 jo treballava a Diagonal 407.
ResponEliminaEl ramon habia fet gimnastica i feiya un Sant Crist a les paralelas impresionant jo el baix coneixe al gimnas desaparegut motiño de la riera de san mikel als snys 52 ,,,del barri de gracia i lo de cigarrillos ,per un altre dia
ResponElimina