CARRER DEL MIGDIA (1850's- 1950's)

 

*1933.- El carrer del Migdia des de la cantonada amb el carrer Cid. (Foto: Josep Domínguez)

Un dels carrers més cèntrics de l'antic Barri Xino era el carrer del Migdia. Seguint la numeració de les finques, naixia al carrer del Portal de Santa Madrona, rera les Drassanes i la caserna del mateix nom. Segons Victor Balagué el seu nom prové de la seva orientació geogràfica. Discorria per un recorregut de poc més de cent metres fins al carrer de l'Arc del Teatre i en la seva continuació en direcció muntanya prenia el nom de carrer de l'Arc d'en Cirés o simplement Cirés.

*1921.- Aspecte del final del carrer Migdia a la seva confluència amb Arc del Teatre, al lloc popularment anomenat Trentaclaus. La continuació del carrer rebia el nom d'Arc d'en Cirés. (Foto: Badosa)
 

Era una via molt transitada a totes hores que durant molts anys va exercir com autèntic carrer major del Barri Xino. Els malfactors el tenien com a zona predilecta per col·locar tota mena d'objectes robats, que intentaven vendre a les mateixes voreres. El Teatro Circo Barcelonés del veí carrer de Montserrat hi tenia una porta secundària per on entraven els artistes i els decorats.

*1933.- Plànol amb indicació en vermell del recorregut del carrer Migdia des de la seva arrencada al carrer del Portal de Santa Madrona fins al carrer de l'Arc del Teatre. En aquest punt anomenat Tentraclaus canviava el seu nom pel de Cirés o Arc de'n Cirés. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
 

Al llarg del seu curt recorregut, el carrer Migdia es nodria bàsicament de dos tipus d'establiments: les tavernes i els bordells. Entre les primeres, que tenien el seu centre neuràlgic a la cruilla amb Arc del Teatre, anomenat les quatre cantonades, hi destacaven  noms com Cal Beltrán, la Carmeta o El Gato Negro. Els prostíbuls, situats als baixos dels edificis eren miserables i solien tenir nom de dona: La Cartagenera, La Carmen, o La Irene. Una simple cortina separava el carrer de l'espai on els clients eren despatxats per les meuques un rera l'altre en un temps rècord. Completàven la llista de serveis oferits en aquest carrer les cases de dormir entre les quals La Paloma de Valencia o Cal Pitoño n'eren els exemples més destacats.
Els edificis del carrer del Migdia van patir les conseqüències dels bombardeigs de la Guerra Civil a la zona portuària. El carrer va ser esborrat del plànol de la ciutat als anys 1950's amb l'obertura de l'Avinguda García Morato, (avui de Les Drassanes), una via ampla que va partir en dos aquella legendària zona de vici, delinqüència i mendicitat.  

*1953.- Això es el que quedava del carrer del Migdia durant els enderrocs per obrir l'avinguda Garcia Morato. (Foto: Josep Postius)