RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 26 de desembre del 2011

PATI DE CORDERS. Lloc de les execucions a garrot. (Segle XIX)


*1894.- El garrot de Ramon Casas. Oli sobre tela. 

Situat al costat de la vella presó de Reina Amàlia, aquest pati amb arbres plantats fou l'escenari macabre de les execucions a garrot durant el segle XIX i començaments del XX. Era al mateix lloc on avui es troba la plaça de Josep Maria Folch i Torres davant l'Institut Milà i Fontanals. El pintor Ramon Casas va reproduir en un dels seus quadres l'escena d'una execució a garrot en aquest pati. L'obra es pot veure avui al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.
A partir de 1848 els Codis Penals vigents regulaven els procediments de l'aplicació de les penes de mort a  garrot. Les execucions eren públiques i s'havien de fer sobre un taulat i de dia. El condemnat havia d'anar vestit de negre, llevat dels casos de parricidi o regicidi en que la roba havia de ser de color groc amb taques vermelles. El cadàver romania exposat durant quatre hores al mateix lloc de l'execució. Després els familiars podien recollir-lo i quedaven obligats a fer un enterrament discret, gairebé secret. L'acte de l'execució era seguit per un capellà, els testimonis i els membres de les germandats religioses que generalment anaven encaputxats.
El botxí Nicomedes Mendez va ser l'encarregat d'executar les penes de mort mitjançant el garrot al Pati de Corders entre 1891 i 1908. L'última de les seves execucions ja va tenir lloc a la Presó Model del carrer Entença. Diuen que Nicomedes era un funcionari exemplar convençut que la seva feina era un bon servei prestat a la societat. Ell mateix deia que "no soy yo, no soy yo quien mata a ese desgraciado, no son los tribunales quien le mandan quitar la vida. Él mismo es quien se mata con el crimen que cometió, él es quien ha buscado su propio fin". Va introduir una modificació en la tècnica del garrot anomenada versió catalana consistent en un punxó que accionat pel cargol principal rebentava el bulb raquidi del reo. Aquesta variant es va aplicar per primer cop el 21 de novembre de 1894 per ajusticiar l'anarquista Santiago Salvador, que havia col·locat una bomba al Teatre del Liceu.

*1891.- Execució pública a garrot vil d'Isidre Mompart, condemnat per l'assassinat de dues nenes de 5 i 11 anys a Sant Martí de Provençals. La foto va ser captada pel doctor Guillem F. de la Confraria de la Puríssima Sang i fou prohibida durant molts anys. Sorprèn l'enorme expectació que generaven les execucions i la gran quantitat de públic assistent al Pati de Corders, on fins i tot es poden veure nens pujats als arbres. 

*1892.- Execució d'Aniceto Peinador al Pati de Corders el dia 12 de juliol a càrrec del botxí titular de l'Audiència de Barcelona Nicomedes Méndez. Els membres de les germandats encaputxats abandonen el lloc un cop executada la pena, mentre el cadàver de Peinador, que havia estat declarat culpable d'un crim al carrer Banys Vells, continua exposat sobre el patíbul.

*1892.- Reproducció parcial de l'article publicat a La Vanguardia del 13 de juliol amb la descripció de l'execució d'Aniceto Peinador.

*1900's.- Una altra execució al Pati de Corders (Foto: Ramon Faraudo Cortells

*1900's.- Concentració de presos al pati de Corders de la presó del carrer Reina Amàlia.

Alguns dels executats a garrot al Pati de Corders:

Isidre Mompart. 16 de gener de 1892
Aniceto Peinador. 12 de juliol de 1892 
Santiago Salvador Franch. 21 de novembre de 1894
Rosa Boix. 23 de juliol de 1896
Antonio Amat. 3 de novembre de 1907

2 comentaris:

  1. Molt interessant, l'article! M'ha cridat molt l'atenció la segona imatge, on es veu en primer pla un arbre amb una forma molt concreta, com està reproduït exactament a l'obra de Ramon Casas. Molts pintors dibuixen una idea de tot plegat, veig que Casas era un fotògraf del pinzell.

    ResponElimina