Situat a l'extrem sud de l'antic municipi de Les Corts, els orígens del Mercat del Ninot cal buscar-los en el veí vapor tèxtil Batlló, avantpassat de l'actual Escola Industrial, que reunia a les seves rodalies un petit mercat ambulant, que s'hi instal·lava els dissabtes al matí per captar clients a la sortida de la feina entre els obrers amb les butxaques plenes de la setmanada que els pagaven. D'aquell gran vapor tèxtil encara en queda avui com a testimoni el passatge Batlló, entre els carrers de Rosselló i Provença, al costat de l'Hospital Clínic.
Pero el punt inicial del barri del Ninot era situat una mica més avall, en direcció a Barcelona, on es va formar un nucli de tavernes i comerços al voltant del carrer Villarroel, entre València i Mallorca, que arribava fins al popular Pont del Mico (Casanova-Aragó) a la frontera ferroviària amb Barcelona.
Segons ha comentat Lluis Permanyer seguint les memòries de l'escriptor Lluis Millé, el nom de Mercat del Ninot prové d'una d'aquestes tavernes en la que s'hi va col·locar un ninot farcit de palla, la qual cosa va propiciar que l'establiment quedés batejeat com la taverna del Ninot. L'establiment en qüestió era situat a l'actual núemro 107 del carrer València i va pertànyer a un comerciant de ferros vells de nom Joan Clapés que la va obrir el 1880. Altres autors afegeixen que, anys després, la pubilla de la taverna es va prometre amb un jove pescador de la Barceloneta, i en una visita a casa seva va presenciar el desballestament d'un vaixell. La noia va quedar encisada amb el mascaró de proa que representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l'escola nàutica. Els companys del jove van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla i el seu pare el va col·locar a la façana de la taverna, fet que en va incrementar la fama quan la gent de l'indret va començar a dir vaig a comprar vi al Ninot i, per extensió, es referien també a aquell mercat ambulant que hi havia prop de la taverna com el Mercat del Ninot.
Segons ha comentat Lluis Permanyer seguint les memòries de l'escriptor Lluis Millé, el nom de Mercat del Ninot prové d'una d'aquestes tavernes en la que s'hi va col·locar un ninot farcit de palla, la qual cosa va propiciar que l'establiment quedés batejeat com la taverna del Ninot. L'establiment en qüestió era situat a l'actual núemro 107 del carrer València i va pertànyer a un comerciant de ferros vells de nom Joan Clapés que la va obrir el 1880. Altres autors afegeixen que, anys després, la pubilla de la taverna es va prometre amb un jove pescador de la Barceloneta, i en una visita a casa seva va presenciar el desballestament d'un vaixell. La noia va quedar encisada amb el mascaró de proa que representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l'escola nàutica. Els companys del jove van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla i el seu pare el va col·locar a la façana de la taverna, fet que en va incrementar la fama quan la gent de l'indret va començar a dir vaig a comprar vi al Ninot i, per extensió, es referien també a aquell mercat ambulant que hi havia prop de la taverna com el Mercat del Ninot.
En aquells temps les mercaderies tenien que pagar taxes i impostos per entrar a Barcelona, de manera que anar a comprar a aquell mercat situat prop de la frontera entre ambós municipis permetia aconseguir els productes més barats. Aquest fet va provocar més d'una picabaralla entre els ajuntaments de Les Corts i Barcelona. Finalment, el municipi de Les Corts va decidir condicionar el terreny i el Mercat del Ninot s'acabà consolidant en l'explanada que avui ocupa la mansana Villarroel-Provença-Casanova-Mallorca on es va inaugurar el 20 de juny de 1893. De primer se'n deia Mercat del Porvenir (o de l'Avenir), però popularment sempre es va conèixer amb el nom de Mercat de Ninot. En aquells primers temps, les parades eren a l'aire lliure, sense coberta fixa. El 1912 l'ajuntament va comprar els terrenys i l'any 1933 es va cobrir el recinte amb l'estructura metàl·lica dissenyada per Antoni de Falguera Sivilla i Joaquim Vilaseca Rivera amb un tancament perimetral de maó vist. Durant el franquisme es va tornar a oficialitzar la seva denominació original com a Mercado del Porvenir, però recuperada la democràcia es va tornar a imposar la denominació popular de Mercat del Ninot.
