Inaugurat el dijous 21 de setembre de 1939, el cine Provenza era el nom amb que fou rebatejada després de la Guerra Civil la mateixa sala que abans havia acollit el cinema Reynald (durant la República) i el cinema Rosó (durant la guerra).
*1936.- La programació del Cinema Rosó, a les pàgines de La Vanguardia.
Durant tot el franquisme va acomplir el paper de cinema de barri -juntament amb l'Eslava- a la part de l'Esquerra de l'Eixample més allunyada del centre de la ciutat, donant servei al nucli urbà edificat al voltant de la presó Model i de les Editorials.
*1939.- Anunci publicat en premsa que informava de la reobertura del cinema amb el nom de Provenza i de la programació que s'hi projectava.
A l'estiu de 1944 la sala va ser sotmesa a una reforma en profunditat i va quedar enquadrada dins la categoria de cinemes de reestrena amb la clàssica sessió continua a partir de les 4 de la tarda amb dues pel·lícules diàries en exhibició.
Un xamfrà com aquell a Provença-Viladomat va acabar sent presa cobdiciada per les immobiliàries. El cinema va tancar a finals de 1976 i tot seguit va ser enderrocat per construir-hi habitatges.