RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 13 d’octubre del 2011

LA OCA EXPRESSS (1973-1981)




L'any 1973 després de l'èxit assolit pel Dinner-Shop La Oca a la Diagonal tocant a plaça Calvo Sotelo, els propietaris d'aquest establiment van decidir d'obrir-ne un altre, també als baixos de l'edifici Winterthur, però a la banda del carrer Urgell.
El nou local va ser batejat com La Oca Expresss i incorporava una línia de modernor i funcionalitat a la clàssica cafeteria. L'interior destacava per la blancúria integral de la seva decoració. Parets, barra i terra eren totalment enrajolats de blanc. S'hi servien tota mena de cafès, xocolates, suïssos, batuts, gelats i un gran assortit de pastes i bolleria. L'ordre era una de les màximes de l'establiment. Abans de demanar la consumició calia enretirar un tiquet i pagar. Aquesta operació es realitzava en una caixa atesa per una dependenta que hi havia al costat de la porta. Un cop fet el pagament, el client rebia en mà una mena de tarja impresa, on hi havia marcada la consumició pagada, que s'havia de lliurar al cambrer rera la barra. Recordo com a detall curiós que la Coca-cola s'identificava a la tarja com a "fuente de soda".
Aquesta fòrmula va aconseguir un notable èxit, tant als matins i a les tardes dels dies feiners, on s'hi trobava la major part dels oficinistes i treballadors de la zona, com a les tardes i vespres dels caps de setmana, on tota la gernació jovenívola que freqüentava les discoteques de la zona del Turó convertien La Oca Expresss en punt de trobada per comentar la jugada abans d'endinsar-se en la foscor de tantes pistes de ball com hi havien a la zona.

 

TORRE LARIBAL. ESCOLA DEL BOSC (Segle XIX-1969)


*1905.- Imatge de la Torre Laribal abans d'acollir l'Escola del Bosc. (Foto: Arxiu La Vanguardia)

L'advocat i periodista Josep Laribal es va fer construir a finals dels segle XIX una torre d'aspecte força original a Montjuïc, quan aquell indret pràcticament era encara una muntanya sense urbanitzar.
D'aquesta torre cridava l'atenció el seu estil d'inspiració neomozàrab. Uns anys després els voltants s'urbanitzaren amb el projecte del francès Jean Claude Forestier que va donar lloc als jardins Laribal.
El 5 de maig de 1910, l'ajuntament de Barcelona va acordar la creació d'una escola pública a l'aire lliure. El municipi s'havia quedat la finca Laribal a la mort del seu propietari i aquest va serv precisament el lloc escollit per endegar aquest projecte educatiu prop de la natura.
La casa fou convenientment condicionada i envoltada de vegetació. L'arquitecte Antoni Falguera va ser l'encarregat de dirigir les obres de reforma i ampliació. La nova escola presentava unes magnífiques vistes sobre la ciutat amb el barri del Poble Sec en primer terme.

 *1913.- La Torre Laribal preparada per a ser oberta com Escola del Bosc. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)

*1914.- Rebent classes entre la natura.  (Foto: Frederic Ballell i Maymí)
 
 *1914.- Classe de gimnàstica a l'aire lliure. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)

Finalment el 8 de maig de 1914 es va poder inaugurar l'Escola del Bosc. Rosa Sensat va ser l'encarregada de dirigir aquell projecte pedadògic renovador i avançat on s'intentava explicar als alumnes el perquè de les coses a través del contacte amb la realitat i l'experimentació. L'any 1921 l'arquitecte municipal Adolf Florensa hi va fer el projecte d'ampliació amb un pavelló masculí de dues plantes d'estil noucentista..
Durant la Guerra Civil l'escola va ser abandonada i parcialment destruida, però el franquisme va tornar a obrir-la, sense mantenir lògicament l'esperit de nova pedagogia que el va veure néixer. A finals dels anys 1960's la torre Laribal va ser enderrocada quan es va procedir a una nova ampliació del recinte.