L'any 1973 després de l'èxit assolit pel Dinner-Shop La Oca a la Diagonal tocant a plaça Calvo Sotelo, els propietaris d'aquest establiment van decidir d'obrir-ne un altre, també als baixos de l'edifici Winterthur, però a la banda del carrer Urgell.
El nou local va ser batejat com La Oca Expresss i incorporava una línia de modernor i funcionalitat a la clàssica cafeteria. L'interior destacava per la blancúria integral de la seva decoració. Parets, barra i terra eren totalment enrajolats de blanc. S'hi servien tota mena de cafès, xocolates, suïssos, batuts, gelats i un gran assortit de pastes i bolleria. L'ordre era una de les màximes de l'establiment. Abans de demanar la consumició calia enretirar un tiquet i pagar. Aquesta operació es realitzava en una caixa atesa per una dependenta que hi havia al costat de la porta. Un cop fet el pagament, el client rebia en mà una mena de tarja impresa, on hi havia marcada la consumició pagada, que s'havia de lliurar al cambrer rera la barra. Recordo com a detall curiós que la Coca-cola s'identificava a la tarja com a "fuente de soda".
Aquesta fòrmula va aconseguir un notable èxit, tant als matins i a les tardes dels dies feiners, on s'hi trobava la major part dels oficinistes i treballadors de la zona, com a les tardes i vespres dels caps de setmana, on tota la gernació jovenívola que freqüentava les discoteques de la zona del Turó convertien La Oca Expresss en punt de trobada per comentar la jugada abans d'endinsar-se en la foscor de tantes pistes de ball com hi havien a la zona.
