divendres, 19 de novembre de 2010

LA OCA. Dinner Shop (1969 - 2007)



A l'inici de la dècada dels 1970's, l'entorn de la plaça Francesc Macià (aleshores encara amb la denominació franquista de Calvo Sotelo) s'havia convertit ja en una zona comercial emergent en vies de consolidació. L'obertura dels grans magatzems Sears i la proliferació d'oficines, comerços, locals d'oci, així com de discoteques a la zona del Turó Parc, feien d'aquesta plaça un nou punt de centralitat del "desarrollisme" de la Barcelona moderna i burguesa.  
Durant les festes nadalenques de 1969 va obrir portes als baixos del edifici Winterthur la cafeteria restaurant La Oca. El nou establiment es presentava com un dinner-shop, una fórmula que implicava que s'hi podia menjar a qualsevol hora del dia. Menjars ràpids, amanides originals i cuina internacional cobrien un horari des de les 7 del matí a les 2 de la matinada. L'establiment disposava de terrassa exterior i un soterrani on hi havia un espai més reservat i els lavabos. Quedar a La Oca abans d'iniciar el recorregut pels bars i discoteques de moda de la zona va esdevenir un clàssic pel jovent durant aquells anys.
La família de La Oca va anar creixent els anys posteriors. El 1973 a l'altra banda del passatge interior de l'edifici Winterthur amb entrada pel carrer Comte d'Urgell es va obrir La Oca Express -especialitzat en cafès i pastes de bolleria- i el 1974 un restaurant més sofisticat a l'espai intermig: La Oca Gourmet. El Quiosc La Oca, situat al bell mig de l'esmentat passatge, completava tot el grup.
Aquells anys 1970's van ser sens dubte l'època daurada de La Oca, tot i que el restaurant va seguir mantenint un bon nivell d'activitat durant tota la seva vida. A partir dels anys 1990's la cadena hotelera Husa en va assumir la gestió.
El dia 27 de juliol de 2007, després que l'edifici Winterthur va iniciar un procés de reforma integral per convertir-lo en un hotel, La Oca va tancar definitivament les seves portes. Sospitosament el restaurant va patir tres incendis aquell 2007. El primer es va originar a la cuina el 21 de gener i va obligar a desallotjar el personal de servei i els clients. Els altres dos es varen declarar el 9 de juliol -a pocs dies del tancament final- i el 3 d'agost -quan ja s'havia tancat al públic-.

*1975.- La terrassa de La Oca sota la sinuosa façana de l'edifici Winterthur. Un clàssic lloc de trobada als anys 1970's.


11 comentaris:

  1. Francesc Pérez Torres25 d’abril de 2011, a les 1:47

    Un dels records d'aquesta època també va ser la cafeteria-restaurant Nit i Dia (Decorat amb els colors del Barça), actual edifici de Catalunya Radio a la Diagonal. Qui no recorda aquestes oficines de Victor Sagi publicitat, també propietari de l'estació d'hivern Super Espot a Espot (Lleida), amb la meva dona vaig gestionar l'Hotel Saurat d'Esport (Quan Franco va morir)

    ResponElimina
  2. Salutacions Francesc. Com veuràs, he incorporat l'entrada del "Nit i Dia" tot i que no he trobat (de moment) cap referència gràfica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. EL NIT I DIA ERA DEL GRUP GONZALEZ,SAMOA,CAFETERIA PLAZA,NEW KANSAS, DESPRES ES VA DIR NETWORK

      Elimina
  3. Hola!,abans de res, felicitats per aquesta iniciativa nostàlgica de recuperació i record de la vida d´una ciutat que encara que avui ja no té l´esplendor que va tenir per exemple als 70 o 80 és la ciutat on he nascut, viscut i a on cada racó té una part dels meus records.Jo recordo també a Francesc Macià un local - tipus menjar ràpid - anomenat Pokin´s.M´ha agradat molt el record del video club vergara,el millor sens dubte,quina gràcia m´ha fet veure les fotografíes de l´entrada,bufff quins records de les pel.lícules en vhs i aquella olor de quan hi entraves als videoclubs.Per cert també mereixen menció les petites sales de cinema de barri que ja no existeixen (Cinema Montserrat,Río,Maragall,Fantasio,...)

    ResponElimina
  4. i també hi havia el "mix", una especie de pub, on actuava un conjunt brasileiro molt xulo. saravah!

    ResponElimina
  5. Donçs potser, sense poder donar data, al costat de l'Oca varen instal.lar uns estudis de Televisió, al temps de les autonómiques i les privades, de "City TV" amb emissió en directe amb públic i escaparat. Era una televisió "on-line" qu'atreia molta gent.

    ResponElimina
  6. Jo vaig treballar a La Oca l any 88/89 de Director estaba Lozano I de maitres Martín I Casas.

    ResponElimina
  7. Entré a formar parte de la plantilla de La Oca en marzo de 1970, sin duda han sido los dos mejores años de mi vida, lo malo fue que el segundo metre, no sé por que razón, me tenía manía y eso que era el más joven, por culpa de él me despedí y eso que el director señor San Agustín hizo todo lo que tenía a su alcance para convencerme de que no me fuera, también lo intentaron el primer metre señor Cruz y mi amigo y camarero Marcos, pero no quería volver a ver al segundo metre y mi obsesión era borrarlo de mi mente por el mucho daño moral que me estaba causando y eso que solamente tenía 16 años.

    ResponElimina
  8. Lo mejor de Barcelona en los 70.Entre a trabajar en La Oca en Septiembre del 71 como ayudante de camarero hacía año y medio que se había inaugurado y arrasaba en aquella época,solo tenía 18 años y muchas ideas raras en la cabeza ,soy muy aficionado al cine y a principios del 73 dejé el trabajo y me fui a Almería para hacer de extra de Cine,me llamaban Marlon Brando y se reían mucho conmigo siempre me arrepentí de haber dejado el trabajo,al año siguiente me habrían echo camarero y los sueldos eran muy buenos y de propinas ganabas otro sueldo allí conocí los mejores camareros y metres grandes profesionales y que me marcaron mucho para bien después de 50 años aún recuerdo sus nombres y apellidos y fueron mis comienzos,muchos años después pasé por buenos restaurantes como La Estancia Vieja en La Diagonal el 77,Hotel Europark etc.y solo recuerdo algún nombre de pila y que no dejaron en mi ninguna huella,pero recuerdo perfectamente a Sanagustin director,Domingo Cruz primer metre,Martín segundo metre,Casimiro tercer metre,Domingo Cruz se fué a inaugurar Rivelinos un Club Privado muy importante,fué para mi el mejor metre que conocí en toda mi carrera profesional y una gran persona le sustituyó Gabaldon tambien gran profesional y muy buena persona.Camareros lo mejor de lo mejor:Vaquer,Rendón,Lozano,Arderíu,Marcos el más joven,Ripoll,Gavaldá del Quik etc.En el año 85 encontré a Lozano y me dijo que era director se lo merecía pasó allí 42 años.Rendon lo vi en el Carrefour hace más de 20 años y me vino hablar me reconoció después de más de 20 años y yo había sido su ayudante en el 71,Carmelo Ezquerra de Laredo(Santander)tenía un 600 y me llevaba de juerga muchas noches.Tengo un gran recuerdo de todos ellos y si alguno lee esto un saludo y mi agradecimiento por todo lo que me enseñaron.

    ResponElimina
  9. Soy José Nivardo Seijo Rodríguez,que hice el anterior comentario y hay algunos fallos metro=metre nombres y apellidos ,mis comienzos en la hostelería etc.Si alguno me lee estoy en Facebook

    ResponElimina