RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 6 de febrer del 2012

CASA ASUNCIÓN BELLOSO. Façana original. Rambla Catalunya / València. (1909- 1950's)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ i ENRIC COMAS i PARER

*1909.- Vista general de la façana de la casa Asunción Velloso on es poden apreciar els detalls de les cobertes i teulades avui tristament desaparegudes. En primer terme a l'esquerra, l'estàtua del monument a Josep Anselm Clavé. 

*1910.- Una altra imatge de l'edifici en una targeta-postal de l'època

Obra de l'arquitecte Josep Domenech i Estapà (1858-1917), aquest edifici modernista situat al número 74 de la Rambla de Catalunya, fent cantonada amb el carrer València, constitueix un dels exemples més notables i a la vegada vergonyosos de la capacitat destructiva de l'especulació immobiliària, que va dominar la Barcelona de la posguerra i del desarrollisme porciolista.

*1910's.- Una de les dues cúpules de la casa Asunción Velloso (fletxa) visible des del passeig central de la Rambla Catalunya.

Una simple cop d'ull a l'aspecte original de l'edifici en comparació a com el podem veure avui, ens permet identificar l'amputació salvatge dels terminals de la façana i l'afegitó dels tres últims pisos. Un autèntic bunyol propi d'un despreci atroç contra el nostre patrimoni arquitectònic modernista, que va eliminar les dues torres asimètriques i el timpà central. Avui encara es poden veure les tribunes laterals, una semicircular i l'altra plana, amb motllures florals i vidrieres emplomades en els pisos més baixos i el patètic alçament de les mateixes sense cap mena de respecte a l'original.

*1930's.- Entre la façana original i l'afegitó de l'època porciolista hi hagué una primera remunta molt més respectuosa amb l'original. 


*2007.- Sembla impossible que el gènere humà hagi pogut ser capaç de transformar de forma tant barroera i salvatge una joia del modernisme. Però aquest és l'estat actual de la casa Asunción Belloso. Compari's amb la foto de la façana original. Sobren les paraules.  

1 comentari:

  1. En la 1ª mitad de los 50s pasé muchas veces por delante, en los trayectos ida-vuelta Casa-Institut Balmes.No recuerdo el estado de la casa y si ya habían hecho alguna animalada.No me suena que la estatua de Clavé estuviera rodeada de una parte ajardinada.

    ResponElimina