RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

▼

dilluns, 27 de febrer del 2012

CINE SPRING. Passeig de la Bonanova (1911-1939 i 1955-1985) / CINE MURILLO (1939-1955)

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE


Aspecte exterior del Cine Spring en els seus primers anys. (Foto: Moragas)

Interior de la sala del cine Spring (Foto: Moragas)

Aixecat l'any 1911 per encàrrec de Joaquím Font i Pedrosa (1871-1934), el local havia d’anomenar-se inicialment Sala Morgades. Des del punt de vista arquitectònic cal parar atenció a la seva autoria. Algunes fonts l’atribueixen al mestre d’obres Josep Masdeu que va signar els documents del projecte.  En realitat però, el seu autor és l’arquitecte municipal de Sarrià Arnau Calvet i Peyronill (1874-1956), que no podia signar projectes privats. Així doncs, el Cinema Spring del passeig de la Bonanova 103 va comencçar a funcionar el 1911 amb un aforament per 770 espectadors.
Arribada la dècada dels 1920's va ser reformat i ampliat fins assolir una capacitat de 1.250 butaques. En acabar la Guerra Civil, com molts altres cinemes, va tenir que canviar el nom. Spring no sonava gaire espanyol i li van posar el nom de Cine Murillo a partir del 7 de maig de 1939.

*1940.- L'Spring, esdevingut Murillo a la postguerra. (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana)

Aquesta denominació va romandre fins el 1955, any que va recuperar el seu nom de tota la vida després d’una reforma en profunditat projectada per l’arquitecte Antoni de Moragas. Durant la primera etapa del franquisme el Murillo havia ofert sessions els dijous, dissabtes, diumenges i festius.
A finals dels 1970's, la sala va ser reconvertida en un cinema de repertori amb el nom de Cinestudio Spring, que projectava pel·lícules d'autor. Aquest últim periode va durar fins el 1984 quan va ser venut i enderrocat l'any següent. En el solar que ocupava s'hi construiren habitatges de luxe.

*1981.- Un  programa setmanal del Cinestudio Spring. Com es pot comprovar l'oferta era atractiva i variada per als bons cinèfils.  
a

12 comentaris:

  1. El veí de dalt27 de febrer del 2012, a les 21:25

    Unes sessions dobles inobidables!

    ResponElimina
  2. Mª Trinidad Vilchez27 de febrer del 2012, a les 23:24

    Molt bonic el post, l'any passat vaig publicar un post sobre aquest cinema, si vols alguna foto més ja saps, una salutació.
    Mari Trini.

    http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com/2011/07/josep-maria-contel-ruiz-cineasta-e.html

    ResponElimina
  3. Anònim28 de febrer del 2012, a les 14:58

    Un cinema entranyable. Molt i bon cinema el que vam veure en aquesta sala!

    ResponElimina
  4. Carme1 de març del 2012, a les 23:16

    JO hi anava als anys 60. La taquillera era la María Duran, jo tinc amistat amb el marit i el fill, ella va morir fa uns anys.
    Guardo programes d'aquells anys.

    ResponElimina
  5. Daniel Leinad12 de juny del 2015, a les 10:52

    Quina pena! Encara que ara no fos un cinema l'edifici de llavros seria genial que s'agués pogut conservar.

    ResponElimina
  6. Anònim26 de novembre del 2018, a les 13:09

    Hoy que ha fallecido B. Bertolucci, recuerdo haber visionado a comienzo de los 80 en este cine la pelicula Noveccento, 5 horas de duración. El cine mantenia el ambiente cinéfilo y de cine club

    ResponElimina
  7. Anònim6 d’octubre del 2019, a les 23:35

    Hola he leído en algún otro blog que cerca del cine había un bar de tendencia fascista con retratos de Franco, Primo de Rivera y parafernalia Nazi ¿alguién sabe el nombre del Bar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. empecinados14 de gener del 2020, a les 16:22

      Era el bar victor, ya fallecido, lo siguió regentando su hijo hasta la jubilación en el 2017, creo

      Elimina
    2. empecinados14 de gener del 2020, a les 16:22

      Era el bar victor, ya fallecido, lo siguió regentando su hijo hasta la jubilación en el 2017, creo

      Elimina
  8. Anònim3 de novembre del 2019, a les 12:58

    Suposo que us deveu referir a:
    http://la-retaguardia-condal.blogspot.com/2015/04/apuntes-gastronomicos-con-enric-millo.html?m=1

    ResponElimina
  9. Anònim1 de novembre del 2023, a les 13:34

    La reforma dels 50 obra del meu pare

    ResponElimina
  10. Anònim5 de gener del 2024, a les 12:30

    Como complemento a la crónica referente al desaparecido cine Spring, o Murillo, puedo añadir que lo habitual en mi infancia, y puedo añadir que en los años cuarenta-cincuenta (años en que se iniciaron las reformas), el lenguaje coloquial entre los vecinos de Sarrià al referirse al Murillo era “donde vas, voy al cine, a la barraca” o bien “hacen una de Gary Cooper, o de John Wayne”- Rara vez se explicitaba el nombre del cine.
    Recuerdo que las butacas eran de cartón y que durante la proyección de películas del Oeste, si por ejemplo salían los del 7° de caballería atacando, se escuchaba un ruido enorme producido al picar en el suelo con los pies para acompañar el fondo musical americano.
    También había en su interior una pequeña barra de bar que se llenaba en los descansos de personas comprando gaseosas, cervezas y una bebida refrescante llamada “Didon” que tenía en el interior del cuello de la botella una bolita de cristal que obturaba el paso del líquido e impedía bebérselo de un largo trago.
    En el exterior, en la acera de paseo Bonanova, se colocaba una señora con un carrito vendiendo cacahuetes, chufas etc.Podría contar muchas más curiosidades, pues en esos años yo vivía a unos 300 metros del cine llamado Spring o Murillo. Eduardo Saavedra, Barcelona,

    ResponElimina