MIQUEL BARCELONAUTA
Entre les publicacions periòdiques més populars editades a les dècades dels 1960's i 1970's, les dedicades a la crònica negra i als successos van tenir una acollida força interessant entre el públic.
El setmanari Por Qué va ser la rèplica barcelonina a una altra publicació dedicada a aquest segment de l'actualitat que s'editava des de Madrid: El Caso. Enrique Rubio Ortiz (1920-2005), un periodista d'origen castellanomanxec afincat a Barcelona, que després seria popular a la televisió pel programa Investigación en Marcha i per la seva Timoteca Nacional, en va ser el fundador.
Un altre col·laborador habitual d'aquesta revista va ser el periodista Joan Poch Soler (1931-2002), conegut per les seves cròniques sobre la societat barcelonina als diaris El Noticiero Universal i El Périódico.
*1961.- Un exemplar de la primera època del Por Qué
Por Qué tenia un contingut sensacionalista, que es centrava en delictes comuns, tragèdies i esdeveniments extrems i extraordinaris, obviant lògicament tota informació vinculada a la repressió política del règim. Temes com les inundacions del Vallès al 1962, les aparicions de la Verge en un poblet càntabre anomenat Garabandal, o les malifetes i fugues de El Lute van ser exhaustivament tractats. S'editava setmanalment i a les ultimes planes tenia un secció fixa anomenada Los Cacos de Joso, amb acudits gràfics il·lustrats. La seva redacció era en un pis antic de l'Esquerra de l'Eixample situat al número 176 del carrer Diputació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada