Situat al cim del turonet de Bellavista en una gran finca que s'estenia entre el carrer Montevideo i la muntanya de Sant Pere Màrtir, el Castell de l'Oreneta va ser edificat a la dècada dels 1880's per iniciativa d'Ernest Tous i Repetti, que pertanyia a la família propietària de La Maquinista Terrestre y Marítima. La construcció imitava talment un conjunt medieval a la manera d'un castell emmerletat i amb torres de defensa i comprenia també una capella d'ús particular. A la mort del seu promotor els hereus continuaren habitant-lo i celebrant-hi festes familiars.
Segons ha descrit l'historiador sarrianenc Antoni Mañé, a la portalada del castell hi havia un escut quarterat que reflectia molt bé el tarannà i la personalitat del seu propietari. S'hi podia veure una abella com a distintiu del treball, una roda dentava que recordava La Maquinista, un gos que evocava la fidelitat i finalment una oreneta, l'au que va donar nom al castell. Una creu vermella separava els quarters.
En esclatar la Guerra Civil, la capella fou objectiu dels revoltats que hi varen calar foc. L'incendi d'estengué a tot l'edifici que va quedar semi-destruit. Durant el conflicte bèlic el malmès castell va ser sovint també convertit en posició defensiva, la qual cosa va fer que les restes de la construcció patissin els efectes de les bombes i el morter.
Acabada la guerra la finca fou tancada i barrada amb tota mena de tanques i reixes, tot restant en estat d'abandonament. Un intent de Pau Negre, president de la Creu Roja, per traslladar-hi l'Hospital del carrer Dos de Maig va ser també finalment descartat.
L'abandó i el record de temps passat presidiren l'indret amb les runes del castell disperses enmig d'un bosquet ben nodrit de flora i fauna. Un cop recuperada la democràcia, el nou ajuntament va adquirir la finca que fou oberta al públic com a parc el 29 d'abril de 1978. Més tard al 1985, s'hi va instal·lar el popular trenet del Parc de l'Oreneta on els caps de setmana molts menuts i el amants del maquetisme ferroviari hi van a donar el tomb. Del castell encara s'hi poden veure restes dels murs exteriors i dels rajols del terra d'alguna dependència.
Ostres, no he passejat ni res sobre les runes d'aquest castell sense saber-ne la seva història ni la imatge que tenia!
ResponEliminaM'agradat saber la història d'aquest castell, i del qual molta gent, desconeix la seva existència... quan es té curiositat per una cosa, val la pena agafar el fil...
ResponEliminaTrobo a faltar-hi aquesta informació, estaria be posar-hi alguns rétols amb explicació da cada lloc.
ResponEliminaAdrià