Una de les empreses més entranyables de la història del barri de Sant Antoni va ser la fàbrica de Galetes Montes. Fundada per Teodosio Montes del Fraile (1856-1945) als anys 1920's, era situada al carrer Manso entre Calàbria i Viladomat. Un record associat a aquest negoci és el flaire agradable i especial que generava a tot l'entorn i que empapava l'aire dels voltants de l'ambulatori Josep Maluquer (avui CAP Manso) i de la parròquia de Sant Domènec que era a la part del darrera de la fàbrica amb entrada pel carrer Calàbria.
Els veïns del barri ho coneixien com Can Montes i les galetes i altres llaminadures que produïen eren artesanals. Es venien a l'àmplia botiga de la planta baixa, mentre la fàbrica ocupava els pisos superiors. El repartiment era cobert mitjançant uns tricicles molt característics que portaven puntualment les galetes als comerços i altres clients. Com a detall curiós la botiga de Manso posava a la venda bosses de galetes trencades o defectuoses a granel, que eren igual de bones i tenien una gran sortida entre les economies familiars més modestes. L'empresa tenia també una altra botiga als baixos de la Casa Sicart de la plaça Catalunya cantonada Fontanella i les galetes es podien trobar a molts establiments de queviures i alimentació de la ciutat .
Dulces y Galletas Montes SA, que aquest era el nom oficial de l'empresa en la seva darrera etapa, va començar a patir dificultats econòmiques a partir de finals dels anys 1970's, la qual cosa encetaria un període de decadència que acabaria amb la seva desaparició i la dissolució de la societat.
El recinte que ocupava la històrica fàbrica de galetes va ser enderrocat als anys 1990's. En el seu lloc es va aixecar un nou edifici que avui acull l'Institut Goethe. Els seus baixos donen accés a un interior d'illa enjardinat batejat com Els Tres Tombs i inaugurat el 2001.
Lloc entranyable! Era de visita obligada quan de petit havíem d'anar als especialistes de l'ambulatori. A banda de les galetes trencades, sempre compràvem una de les especialitats de can Montes: els pets de monja.
ResponEliminaEp, i les "sardanetes" em diuen per aquí el costat..., de la mateixa pasta que els pets de monja però com unes anelletes que feien relleu i quedaven més torrades per les parts més primes. Una autèntica delícia. També els "ditets" de vainilla o de xocolata, que eren com una mena de neula farcida d'una pasta d'un d'aquets dos gustos. De vegades els angelets en deixaven una paperina petita, i s'endueien la dent o el queixal de sota el coixí. La visita a cal Montes era una de les escapades preferides a fer amb l'àvia. La meva dona, filla del Poble Sec, recorda aquestes especialitats. De fet, recorda el lloc exactament així com ho dieu...
ResponEliminaFa molts anys que estava buscant una referència a les "sardanetes". La meva tieta en venia a Mataró i no recordo unes galetes tant bones i entranyables.
EliminaLlàstima que s'hagi perdut la recepta... o no. Potser algú encara la guarda.
Enfrente de casa....y al otro lado, en el chaflan...Canelonis El Pavo ¡¡¡ Así que comprabamos las galletas rotas y la pasta para sopa...rota...
ResponEliminaOstres sí, nosaltres en deiem "cigarrets" de vainilla o xocolata. Eren un vici i no podies parar de menjar-ne. Jo els obria per la meitat i els llepava primer...;-)
ResponEliminaSí, Jo també ho feía. Estaven bonisims!! :-)
EliminaSiiii, jo tambe feia el mateix...
EliminaQuins records!!
jo sempre anava amb la meva avia a compra una galetas de forma cuadrada, records molt entrañables, t estimo yaya!!!!!
ResponEliminaEl meus pares es van conèixer treballant a Can Montes. Sempre en el meus records.
ResponEliminaGeletes Montes, Galertes Solsona Rius, etc. empreses catalanes der llarg recorregut. Bons records.
ResponEliminaIncluso me explica mi madre que donde esta ahora el ambulatorio de la calle manso, antiguamente había una fabrica de vidrio, yo no me acuerdo era muy pequeño, pero de Can Montes, si, su gran entra da en tienda, su gran mostrador, su miel a granel, sus cigarrillos, sus galletas rotas de varios gustos, grandes recuerdos de la infancia, lastima por un lado que todo cambia, muchas cosas han desaparecido en el barrio, una de las que queda es la tienda de galletas La valenciana, en la calle Parlamento casi esquina a Vuladomat. Y seguiría con alguna mas como la horchatería etc...
ResponEliminaIncluso me explica mi madre que donde esta ahora el ambulatorio de la calle manso, antiguamente había una fabrica de vidrio, yo no me acuerdo era muy pequeño, pero de Can Montes, si, su gran entra da en tienda, su gran mostrador, su miel a granel, sus cigarrillos, sus galletas rotas de varios gustos, grandes recuerdos de la infancia, lastima por un lado que todo cambia, muchas cosas han desaparecido en el barrio, una de las que queda es la tienda de galletas La valenciana, en la calle Parlamento casi esquina a Vuladomat. Y seguiría con alguna mas como la horchatería etc...
ResponEliminaJo pensava que las galetas trencadas sols las comprava la meva mare per falta de diners, però veig que no era sola, m'he sentit acompanyada. Ahhh i que bones eran!!! Quins grans records.
ResponEliminaQue va, Altafulla! Les galetes trencades eren tota un tradició!
ResponEliminaHola algu te alguna fotografía de la fabrica Montes dels anys 70? Estic buscan fotos i no trobo res!!,en faria molta ilusio!! Gracies
ResponEliminaMe gustaria encontrar alguna foto de la antigua fachada de galletas Montes,ya que al regrear del los salesianos de rocafort pasaba por delante y siempre nos pagabamos al escaparate.
ResponEliminaJo també ho recordo amb molt de carinyo i anyorança ja que sempre que anaven als especialistes del carrer Manso i compraven pets de monja i galetes trencades... I sempre ens duia el avi quins records mes macos, encare recordo les paperines de paper.
ResponEliminaQuins records! La pastisseria que ocupava la cantonada de la Plaça de Catalunya amb Fontanella. El pare comprava unes bones paperines de cigarretes de xocolata i vainilla. Recordo els expositors amb les boles de vidre on hi havia les galetes tot cridaneres, els mostradors de fusta lluents, les estantries també de fusta amb formes modernistes. Era tot tant bonic i llaminer!! :)
ResponEliminaCan Montes mai oblidat. Sempre que paso recordo que la mare quan tornava del mercat, sempre ens portaba a casa la bosa de galetes "trencades" bonissimes, de coco, vainilla, xocolata...Can Montes.
ResponEliminaOstres! Jo menjava sardanetes a Badalona. De veritat que no tenim la recepta?
ResponEliminaAlgú s'atreveix a fer-la?
Farina, sucre, aigua...
Perfavor
L'edifici de Can Montes no va ser derruïr. Es va transformar en oficines i ara tot és un gimnàs. L'estructura de la fàbrica és la mateixa.
ResponEliminaPensaba que me estaba volviendo loco porque yo tenía claro que ese edificio no lo habían tirado. El local lo ocupa la sirena y estuvo muchísimos años cerrado.
EliminaJo hi anava de petita també amb la meva àvia. Recordo que eren unes galetes que m' agradaven molt. També estava el "forn del Cisne"al carrer Pelai hi feien u 3s pastes molt bones
ResponEliminaYo iva con mi tia ..y con mi madre ...que buenas era...
ResponEliminaEls meus pares tenien uns amics a Barcelona que cada per Nadal ens regalaven torrons Montes…nosaltres som de Girona…Quins records mare meva … anys ‘80.
ResponEliminaLa meva iaia Teresa sempre tenia un pot de llautó ple de sardanetes de la casa Montes. Era arribar a casa seva i anar a buscar-les amb la meva germana. Anys 60. Record imborrable
EliminaAra llegint un llibre ha fet referència a les galetes Montes.I m'han vingut els records. Jo vivia a dalt de Padilla i baixar a Manso era tota una excursió i felicitat. Ma mare comprava les galetes i els pets de monja que feia el seu flan i un sobre de Potax. Amb poc teniam prou però jo que era petita era feliç
ResponEliminaHo recordo com si fos ahir quan anava amb el meu pare a visitar a la meva tieta que vivia al carrer Tamarit, doncs abans de tornar a casa passàvem per Montes, que era molt aprop, a comprar un kg de galetes trencades, que eren barrejades de diferents gustos. A la tarda, mentres veiem una pel·lícula a la TV, ens les menjàvem.
ResponEliminaEl meu avi Antonio anava en carro des de la marina de l'hospitalet, prop de la colònia Canti (Masia de cals Ossos) a buscar els torrons, els tortells etc.
ResponEliminaJo, quan era joveneta, vaig treballar a la Pastisseria Montes de Plaça Catalunya, cantonada amb Fontanella.Treballava els matins i per les tardes estudiava. La recordo molt bé, tota de fusta i miralls, amb làmpares de vidres i la cobradora tenia el seu lloc en un costat de la botiga, just abans de la sortida. Els productes eren de qualitat, trufes glaçades, bombons, reporteria selecta i pastissos de tota mena. El Sr. Montes que ens visitava amb freqüència era una gran persona, amable i propera al personal. Vaig treballar com si estigués a casa i recodo aquells dos anys amb carinyo. Ocupava e lloc que avui forma part del Corte Inglés, a on també hi havia una cafeteria, una farmàcia i una administració de loteries.
ResponEliminaA mararó venien les sardanetes a la pastisseria solsona del c/barcelona. Boníssimes!! Si algú tingués la recepta seria tota una troballa per tothom!
ResponElimina