*1909.- Aspecte del Teatro del Triunfo en els seus primers anys de funcionament
Obra de l’arquitecte Manuel Raspall i Mayol (1877-1937), el Teatro del Triunfo va ser inaugurat a l'estiu de l’any 1908 al número 20 del carrer del Rec Comtal, molt a prop de Saló de Sant Joan (avui Passeig Lluís Companys) i de l’Arc de Triomf, monument que donava nom al local.
*1908.- Publicitat a La Vanguardia de la primera funció del Teatro Triunfo, inaugurat el primer dia d'agost de 1908
El conjunt era d'aspecte modest i tenia l’aparença d’una gran barraca de fira. En les seves primeres dècades va funcionar com a teatre. A partir dels anys 1930's, malgrat conservar el nom de Teatro Triunfo, ja projectava films amb regularitat com a sala de cinema. Fou després de la Guerra Civil quan es consolidà definitivament com a Cine Triunfo programant pel·lícules de reestrena en programes dobles oferts en sessió continua. Era fàcil de confondre amb l'altre Cine Triunfo, el de Poblenou, situat al carrer Pere IV.
Va tancar portes el 1973 i posteriorment fou enderrocat.
En tinc un gran record d'aquest cinema. Sempre m'han agradat els cinemes de barraca, i aquest era esplèndid perquè era observable des dels quatre costats.
ResponEliminaDe fet no eren programes dobles, la cosa era una mica més complicada: es projectaven 3 pel·lícules cada dia, però la tercera pel·lícula només es projectava un cop, ja que era a la vegada l'última de la primera sessió i la primera de la segona sessió, per la qual cosa tot sovint no hi havia lloc per a tothom, i la gent de la segona sessió havia de veure la primera pel·lícula a peu dret, als passadissos o al fons de la sala, i a vegades això generava algun problema i alguna baralla.
ResponEliminaUn dels cinemas del meu bari
ResponEliminaEl cinema de la meva infantesa, quantes vegades hi havia anat,quants records!
ResponEliminaRecordo que les cadires eren de fusta plegables, el terra plè de pipes i darrera de tot una barra de bar..... on es podien comprar les pipes!!!!
ResponEliminaSeguro que más de una vez, nos veríamos, fue nuestro sueño de infancia, recuerdos inolvidables.
EliminaJo també hi había anat de petit, i al Manila i al Princesa. Recordo al seu devant, un espai al aire lliure, tencat, que era un "economato" de no se que. Sempre volía entrar i mai ho vaig fer, Tens alguna referencia o imatge?
ResponEliminaYo también miraba, por fuera el economato, manila Baixa santa pera, princesa vía laietana triunfo rec condal, liso paseo sant juan, en Isidre inolvidable, seguro que somos coetános. Carlos
ResponElimina