*1966.- Una imatge de la petita església anglicana situada a la cantonada Rosselló-Pau Claris (aleshores encara Via Laietana). (Foto: Arxiu Cuyàs)
La comunitat protestant anglicana barcelonina va tenir durant el segle passat un lloc de culte específic en forma de capella a la ciutat. Era situada a la cantonada en angle recte que formen els carrers Pau Claris i Rosselló amb vista a la Diagonal. La capella, dedicada a Saint George (Sant Jordi), va ser oberta al culte el 7 de maig de 1905 i va estar activa de forma regular per als protestants fins al començament de la Guerra Civil.
No va ser facil la seva construcció perque la jerarquia catòlica va posar força impediments per aconseguir abortar el projecte, que finalment es veuria culminat segons un projecte de l'arquitecte britànic resident a Barcelona A. Muston. A la inauguració hi va venir expressament des d'Anglaterra el bisbe Collins. D'inspiració neogòtica, els murs exteriors es caracteritzaven per la seva austeritat amb un grans finestrals que permetien l'entrada de la llum natural.
Acabada la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme la intolerància religiosa, que no veia altra confessió que la catòlica, apostòlica i romana com a salvaguarda dels valors religiosos patris, la va relegar a un segon pla i no va poder ser utilitzada pels anglicans. A més a més, la fòbia envers la corona britànica pel tema del penyal de Gibraltar va fer que una confessió religiosa tan pròpia de la pèrfida albión (com el règim anomenava despectivament a la Gran Bretanya) no tingués emparament ni suport per part de les autoritats franquistes.
No va ser facil la seva construcció perque la jerarquia catòlica va posar força impediments per aconseguir abortar el projecte, que finalment es veuria culminat segons un projecte de l'arquitecte britànic resident a Barcelona A. Muston. A la inauguració hi va venir expressament des d'Anglaterra el bisbe Collins. D'inspiració neogòtica, els murs exteriors es caracteritzaven per la seva austeritat amb un grans finestrals que permetien l'entrada de la llum natural.
Acabada la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme la intolerància religiosa, que no veia altra confessió que la catòlica, apostòlica i romana com a salvaguarda dels valors religiosos patris, la va relegar a un segon pla i no va poder ser utilitzada pels anglicans. A més a més, la fòbia envers la corona britànica pel tema del penyal de Gibraltar va fer que una confessió religiosa tan pròpia de la pèrfida albión (com el règim anomenava despectivament a la Gran Bretanya) no tingués emparament ni suport per part de les autoritats franquistes.
Només a partir de l'apropament entre el govern de Franco i els Estats Units es va començar a normalitzar la situació. Al novembre de 1963 va acollir un funeral pel president nordamericà John F. Kennedy assassinat a Dallas.
La capella va ser enderrocada el 1970 i en el seu lloc va ser enlairat un horrorós edifici d'habitatges que trencava la uniformitat arquitectònica d'aquell barri.
Millor sort va tenir l'església luterana del carrer Brusi... coses de l'Eix!
ResponEliminaPer cert, tens un error tipogràfic a l'entorn del president assassinat a Dallas!
Gràcies Galderich, esmenat en JFK. Algun espia del Partit Republicà m'havia sabotejat el post
ResponElimina