Resulta sempre especialment dolorós referir-se a la desaparició de la Casa Trinxet. En primer lloc perquè amb l'eliminació d'aquest edifici es va perdre una magnífica mostra del modernisme a Barcelona, però també perquè l'enderroc va ser un barroer exercici d'especulació immobiliària, que avui seria considerat un atemptat contra la història de la ciutat i l'art del nostre país. Als anys 1960's però, en plena eufòria desarrollista del porciolisme, episodis d'aquesta mena eren força habituals.
L'edifici, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, havia estat aixecat l'any 1904 per encàrrec d'Avel·lí Trinxet i Casas, un important empresari del ram del tèxtil que era oncle del pintor Joaquim Mir. Les obres havien començat el 1902 i el 1905 va rebre un accèssit en el concurs anual d'edificis artístics que en aquells temps organitzava l'ajuntament de Barcelona.
La Casa Trinxet era situada al número 268 del carrer Còrsega tocant a Balmes, en aquell tram on la via fèrria de la línia de Sarrià s'endinsava cap al cantó de llevant per creuar la Diagonal i guanyar l'actual curs de la Via Augusta. A banda del seu esplèndid aspecte extern, l'interior de la casa era d'una bellesa excepcional. Hi havien col·laborat reputats artesans de l'època com Gaspar Homar (decoració interior), Manuel Ballarín (forja), Eusebi Arnau (escultures de pedra), Josep Maria Barnadas (columnes de pedra i capitells florals), Alfons Juyol (escultures de fusta) i Joaquim Mir (pintures).
*1904.- Les vies del carril de Sarrià eren al costat mateix de la Casa Trinxet com s'aprecia en aquesta imatge. (Foto: Arxiu Família Agustí)
*1908.- Una altra vista de la Casa Trinxet amb la tanca que la separava del tren del carrer Balmes en primer terme.
L'edifici era de planta rectangular amb un pis i unes golfes on el pintor Joaquim Mir va instal·lar el seu estudi. A la façana lateral amb vistes al carrer Balmes hi havia una entrada auxiliar que conduïa al jardí posterior, on hi havia les estances del servei. A sobre d'aquest accés, hi havia una petita terrassa que el 1912 va ser coberta per a construir-hi un oratori.
*1928.- Les vies del carril de la línia de Sarrià en el punt que es desviaven del curs del carrer Balmes amb la façana posterior de la Casa Trinxet al fons (Foto: Autor desconegut. Arxiu Municipal de Gràcia)
La casa va pertànyer sempre a la família Trinxet, si bé no sempre va ser utilitzada com a habitatge. Acabada la Guerra Civil, les autoritats municipals franquistes varen instal·lar-hi una escola femenina de formació domèstica que hi va romandre durant una dècada fins a l'any 1950 que fou traslladada.
La casa va pertànyer sempre a la família Trinxet, si bé no sempre va ser utilitzada com a habitatge. Acabada la Guerra Civil, les autoritats municipals franquistes varen instal·lar-hi una escola femenina de formació domèstica que hi va romandre durant una dècada fins a l'any 1950 que fou traslladada.
Va ser a mitjans dels anys 1960's quan es va començar a plantejar la venda i enderroc de la casa. La notícia de la seva possible desaparició va provocar la reacció immediata d'un sector d'artistes i intel·lectuals, que van publicar a La Vanguardia un manifest de defensa del patrimoni artístic tot demanant l'adquisició de l'immoble per part de l'Ajuntament i la instal·lació d'un museu del modernisme a la casa.
No obstant això la Casa Trinxet ja havia estat comprada per la immobiliària Núñez i Navarro, que amb la connivència de les autoritats municipals de l'alcalde Porcioles varen procedir a l'enderroc l'any 1967.
*1965.- Vista de la Casa Trinxet en els seus últims anys amb un garatge al costat que no estalviava en rètols.
*1966.- Text de la carta publicada a La Vanguardia del dia 20 de març en la que un grup d'artistes i intel·lectuals demanen a l'alcalde Porcioles la no demolició de la Casa Trinxet. (Cliqueu a sobre per agrandir).
Paral·lelament a l'enderroc, les múltiples peces artístiques que contenia l'interior de la casa van ser venudes a diferents compradors, bàsicament col·leccionistes i antiquaris. La dispersió d'aquest material va ser tan gran, que moltes d'elles es troben avui en destins desconeguts.
Les pintures de Joaquim Mir van ser convertides en quadres un cop trossejades i varen passar a mans dels descendents de la pròpia família Trinxet. Avui se'n pot veure una d'elles exposada a la Fundació Godia. Uns anys després de l'enderroc, el 1972, l'Ajuntament va organitzar una exposició que va aplegar les pintures i els vitralls que havien decorat la casa.
Al lloc on hi hagué la Casa Trinxet, Núñez i Navarro hi va aixecar un vulgar edifici d'oficines. Sortosament, uns anys després, el constructor no va aconseguir el mateix objectiu amb el xalet de Can Golferics.
*1908.- Diverses imatges de l'interior de la Casa Trinxet (a dalt) i del jardí exterior (abaix)
La casa Trinxet estava al nº 268 del carrer Corcega, moltes de les peces que decoraven el seu interior van ser comprades per les Sres Saula de Calella, instalantles a una masia de la seva propietat anomenada el Gall d'Or, instalant les vidrieres de qualsevol manera inclus retallantles per que no hi cabien ,,,,,,
ResponEliminahttp://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1238
Anys mes tard van enderrocar la masia y van intentar vendre tot el material provinent de la casa Trinxet per 600.000 euros, venta que suposadament no es porta a terme i actualment es desconeix l'estat i el desti de tots els elements.
El departament de cultura va ser informat de tal intent de venda i tot i que no va intervenir per manca de pressupost i segons ells el escas valor del conjunt sense les pintures de Mir
Any 2012, la història torna a repetir-se amb l'emblemàtic edifici de la Rotonda.
ResponEliminaEn el libro "Cataleg de targetes postals de Barcelona. ATV. Angel Toldrá Viazo" hay una postal donde se ve una casa de Puig i Cadafalch que nadie ha sabido situarme en Barcelona ni decirme nada mas de ella. Dice: Construcciones modernas. S.Gervasio Calle de San Sebastian num 90 Arquitecto: J.Puig y Cadafalch.
ResponEliminaAqui podeis verla: http://www.kaufmanelson.com/pop_gallery.phtml?no=22_86
Se trata de la Casa Capella situada en la calle Mariano Cubi
ResponEliminaPreciosa la casa d'en Josep Puig i Cadafalch. Lamentable l'actuació de l'Ajuntament Porciolista, la cobdicia dels Núñez i Navarra. Qui va posar a la venda la casa, però, va ser la família, oi?
ResponElimina