*1880.- A les primeres capçaleres del diari El Correo Catalán apareixia l'escut de Catalunya al centre.
El Correo Catalán va ser un diari barceloní de matí fundat el 16 de desembre de 1876. El periodista d'ideologia carlina Manuel Milá de la Roca i el capellà Fèlix Sardà varen ser els artífexs del naixement d'aquest nou rotatori, que recollia l'herència d'un altre diari: La Convicción. Els tradicionalistes acabaven de ser derrotats a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) i al cap d'uns mesos, tant aviat com va ser aixecada la prohibició d'editar premsa carlina, es va posar en marxa el nou diari. La primera redacció era situada al carrer Banys Nous i la capçalera el definia com diario de avisos y noticias, defensor de los intereses morales y materiales del país.
En els seus primers anys de vida va ser suspès per l'autoritat governativa en diverses ocasions i va adoptar altres noms El Eco del Milanesado (1880), El Noticiero (1880) i El Fénix (1900-1901).
Milá de la Roca va ser substituït al front del periòdic per Lluís Maria Llauder que el va dirigir fins a la seva mort el 1904. A partir d'aleshores va passar a ser editat per l'empresa Fomento de Prensa Tradicionalista S.A. constituïda per un grup de catòlics, empresaris, industrials i altres faccions de tendència conservadora.
Editat sempre en castellà, tot i que popularment la gent l'identificava com el Correu Català, va començar a publicar algunes seccions, suplements i articles en català a partir del 1912, any en que es va adherir a Solidaritat Catalana. Aquesta etapa bilingüe es mantindria fins a l'arribada de la dictadura del general Primo de Rivera.
La seva línia editorial catòlica integrista va fer que durant la Segona República rebés atacs permanents per part dels republicans anticlericals. El 15 de març de 1936, després de la victòria del Front Popular a les eleccions, els seus tallers i la redacció foren assaltats amb un intent d'incendiats i mesos després va deixar de publicar-se i fou incautat pels trotskistes del POUM per editar el seu diari La Batalla. Acabada la Guerra Civil va tornar ràpidament els quioscs el 14 de febrer de 1939, dues setmanes després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
*1936.- Text, reproduit a La Vanguardia del dia 18 de març, de l'editorial publicat a El Correo Catalán després de intent d'incendi provocat als tallers del periòdic. (Cliqueu a sobre per agrandir).
Fins a finals dels anys 1950's el diari va mantenir una inquebrantable tendència carlina ultraconservadora que es veurà alterada a partir de l958 amb l'entrada d'Andreu Roselló i Manuel Ibàñez Escofet, que, poc a poc, i amb les lògiques limitacions de lèpoca, l'orienten cap al catalanisme moderat. El diari incorpora a periodistes i escriptor com Joan Fuster, Josep Pla o Francesc de B. Moll i a mitjans dels anys 1960's esdevé el diari preferit de l'oposició antifranquista.
El 1968 Ibáñez Escofet abandona El Correo Catalán, però el diari continua creixent en lectors i passa a ser el segon més llegit de Catalunya rera de La Vanguardia Española. El 1974 canvia de propietaris amb l'entrada de Jordi Pujol i altres empresaris catalanistes. Acabada la dictadura va perdent lectors paulatinament i, a partir de 1982, experimenta una davallada progressiva amb una crisis econòmica creixent, que el farà desaparèixer el dia 16 de novembre de 1985, data en la que es publicà el seu darrer número. La seva última redacció era al carrer Consell de Cent 425, prop del passeig de Sant Joan.
La capçalera vermella de El Correo Catalán dels anys 1960-1970's
Directors de El Correo Catalán:
Manuel Milá de la Roca (1876-1878)
Lluís Maria Llauder (1878-1902)
Salvador Morales (1902-1903)
Miquel Junyent Rovira (1903-1933)
Josep Soler Janer (1933-1935)
Josep Cabaní Bassols (1935-1936)
Diego Ramírez Pastor (1939-1946)
Claudio Colomer Marqués (1946-1957)
Andreu Roselló Pàmies (1957-1977)
Llorenç Gomis Sanahuja (1977-1982)
Jordi Daroca Giró (1982-1984)
Josep Moya-Angeler Mediano (1984-1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada