RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 19 de maig del 2012

TEATRE MALIC. Fussina 3. (1984-2002)



Una de les experiènces teatrals bercelonines més entranyables de finals del segle XX va ser la del Teatre Malic del carrer de la Fussina, just davant d'un dels laterals del antic mercat del Born. Era una sala de dimensions molt reduïdes, la qual cosa propiciava una  relació molt propera, directa i gairebé íntima, entre l'artista i l'espectador. L'aforament no passava dels 60 espectadors.
Va obrir portes al novembre de 1984 per una iniciativa de la Companyia de Titelles La Fanfarra fundada el 1976  i que encapçalaven Mariona Masgrau i Toni Rumbau. Aquest últim en va assumir la direcció artística a partir del 1992. Malic (el nom amb que varen batejar el petit teatre) era un dels personatges creats per La Fanfarra, un aventurer intrèpid que protagonitzà una gran part dels primers espectacles de la companyia.
L'activitat de la sala va compaginar els espectacles de titelles dels seus promotors amb altres espectacles teatrals i de varietats. El projecte alternatiu del Malic va rebre entre d'altres el premi Especial de la Crítica (1991), el Ciutat de Barcelona de Teatre (1992), així com un premi FAD (1993). A partir del 1993 va acollir anualment el Festival d'Òpera de Butxaca.
Després de 18 anys d'activitat aquest petit teatre alternatiu va tancar portes l'últim dia de 2002. La nova política teatral, que prioritzava els grans escenaris com el TNC o el nou Lliure del Mercat de les Flors, va comportar que els fundadors del Malic donessin el cicle d'aquest singular espai per tancat. El seu minúscul escenari havia vist passar noms com Carles Flavià, Xavier Albertí, Ángel Pavlovski o Magda Puyo.


Algunes de les obres i espectacles representats al Teatre Malic:

1990 (novembre).- Jo no em quedo per vestit sants (amb Esther Formosa)
1992 (octubre).- Con el culo al aire (Godoy)
1993 (octubre).- Violeta (de Josep Maria Carandell i Manuel Garcia Morante)
1994 (octubre).- La seva padrona (de Giovanni Paisiello per Joan Anton Sánchez)
1994 (novembre).- Extraña fruta (amb Myriam Mezières)
1995 (juliol).- Trinoceria
1995 (octubre).- La petita bufa (d'Albert Mestres i Jordi Rossinyol) 
1995 (octubre).- Cabaret per a la guerra de Bòsnia (de Manel Barceló)
1995 (novembre).- En Landsoldats Dagbog (de Jacob Draminsky)
1995 (desembre).-  Casting (d'Eduardo Diago)
1996 (octubre).- Resaca (de Pepe Sedón i Fran Pérez)

1999 (setembre).- Imprurrugapla (de Jordi Bonilauri per la companyia Cataclown)
2000 (gener).-  Mujeres al rojo vivo (de Edurne Rodríguez Muro)
2000 (gener).- Constantina, escúchame con los ojos  (d'Ana Maria Moix i  Mariona Masgrau)
2000 (maig).- Los pelones (d'Albert Espinosa i Enrique Jasanada)
2000 (setembre).- Shylock (de Gareth Armstrong per Manel Barceló)
2000 (novembre).- La lluna i la bruna (espectacle infantil de Cristian García Prats)
2001 (juny).- L'ós (de Chejov, per Enrique Jasanada)
2001 (juliol).- El gat negre (de Lluïsa Cunillé amb Xavier Albertí)
2002 (novembre).- Els contes de Sade (de Pau Guix i Enric Ferrer)
2002 (desembre).- Punk.snot.dead (de Rebecca Simpson) 
2002 (desembre).- Letícia (de Peter Shaffer)
2002 (desembre).- De tant que t'estimo (La Fanfarra. Espectacle de tancament definitiu del teatre)





*1994.- Cartell d'un dels espectacles presentats del Malic, Extraña fruta, amb Myriam Mezières, mussa del director suís Alain Tanner, sobre l'escenari. (Font: Institut del Teatre).

4 comentaris:

  1. Jo, quins records!
    La meva germana era l'encarregada del teatre.
    Jo desde que era un marrec hi anava a veure els espectacles.
    Una abraçada,
    Xavi

    ResponElimina
  2. No oblidaré mai el novembre de 1994 i l'espectacle Extraña fruta, on vaig tenir l'oportunitat de tenir a la Myriam Mézières en els meus braços, nua!

    http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/05/myriam-mezieres.html

    ResponElimina
  3. Quina llàstima que van tancar, jo estimava el teatre Malic.

    ResponElimina