El Cinema Texas va obrir portes l'any 1947. Tot i que va ser el continuador de l'antic Cinema Bailen, aquell que durant la Guerra Civil havia acollit uns menjadors infantils, el Texas va adquirir una personalitat pròpia durant l'època de la dictadura fins a convertir-se en un dels cinemes de barri de doble programa més entranyables, molt estretament lligat a la vila de Gràcia i també a la comunitat gitana de la plaça del Raspall.
El 1995 el Texas deixava d'existir per iniciar una nova etapa després d'una profunda reforma que el va convertir en una multisala amb el nom de Lauren Gràcia. Però lògicament ja no era el mateix. la memòria de l'històric Texas per a molts graciencs és inesborrable. Amb el tancament del Texas, que va comportar també la desaparició de l'acomodador, la senyora de la taquilla i algun altre personatge entranyable que semblava integrat eternament a aquella sala, moria en realitat un cinema de barri, d'aquells de sessió continua a partir de les 4 amb dues pel·lícules, estrenades feia temps, i on els pares hi deixaven la canalla que hi passava les tardes dels caps de setmana, talment com en una guarderia.
El Lauren Gràcia va tancar també uns anys després de la seva obertura, fins que el 18 de setembre de 2014 la sala va recuperar el seu nom de sempre i va tornar a funcionar reconvertit en Texas Cinemes amb quatre sales dedicades a personatges cèlebres del món del cinema: Néstor Almendros, Bigas Luna, Rovira Beleta i José Luis Guarner.
El Lauren Gràcia va tancar també uns anys després de la seva obertura, fins que el 18 de setembre de 2014 la sala va recuperar el seu nom de sempre i va tornar a funcionar reconvertit en Texas Cinemes amb quatre sales dedicades a personatges cèlebres del món del cinema: Néstor Almendros, Bigas Luna, Rovira Beleta i José Luis Guarner.
*2014.- El nou Texas inaugurat al setembre d'aquell any amb quatre sales i un aforament total de 540 espectadors
N'hi havia un altre a la barceloneta, el marina, on la meva àvia deixava tots els fills (nou) tota la tarda i anava entrant de tant en quant duent menjar pels nens. Després es convertí en jogueteria, i ara és una llar d'avis. Al principi del carrer del mar.
ResponEliminaQuan vaig descobrir el cinema vaig recórrer molts d'aquests locals de barri, i havia estat al Texas, a la dècada dels 80. Recordo que l'acomodador també atenia un bar petit al vestíbul, on bàsicament venia pipes i kikos per la canalla. La major part de la programació estava constituïda per westerns, en aquells anys.
ResponEliminaApart d'aquest també havia estat al Céntrico, Ducal i Loreto (que ja has recollit al blog) i tan sols he trobat a faltar el Maragall, que va desparèixer el 85. En el seu lloc ara hi ha una oficina de Bankinter.
http://www.flickr.com/photos/chausson_bs/2425888000/
Hi vaig força sovint per allà... M'ha agradat conèixer-ne la història :-)
ResponEliminaHi ara un valent el torna a obrir.
ResponEliminaVa ser el meu cinema de la infantesa. Cada diumenge a la tarda hi anàvem amb els pares i germans i repetiem les pelis una vegada i altra . Era el mes econòmic del barri. Quins records!
ResponEliminaPer si ho creus convenient pots afegir a l'historia del Texas, que l'alma mater de la seva recuperació ha estat el conegut director de cinema En Ventura Pons junt amb el programador En Jordi Almazán, i amb la cola.laboració d'un equip de tècnics sota la direcció d'En Jordi Carbonell, enginyer industrial de ZETA Enginyers. Salut!
ResponEliminaAltres cines de barri dels anys 60 ont anàvem: el Venus (Av. Gaudí), el Versalles (c.Castillejos, després discoteca), el Màxim (Roger de Flor, em sembla -o Nàpols-, tocant a la Travessera de Gràcia) i el Texas també.
ResponEliminaHola anònim avui buscant comentaris sobre els cinemes de barri he trobat el teu, jo vivia al final de la travesera de gràcia entre el passatge Costa i al carrer Cartagena, per tant els meus cinemes eren el Maximo i el venus de l'avinguda Gaudi, sobretot aquest últim, el meu germà i jo hivamos a la tarda i els nostres pares a la nit, repetíem pel·lícula!, però mai ens dormíem. Una vegada vam ser com sempre a primera sessió, i en acabar la segona era un dia que plovia molt i es va enfonsar el sostre de la part de darrere però no va passar res i la gent vam segu
Eliminair veient les pel·lícules, en el seu lloc ara hi ha una optica, però també va haver-hi unes galeries .
Querido Texas, cuantas tardes en los años 50, hasta añadían sillas si hacía falta y la entrada era de tres pesetas, la película que más recuerdo es "Los crímenes del museo de cera" en tres dimensiones con gafas, en noviembre de 1954. Otros cines de la zona, el Delicias en Travesera, Chile en Rosellón-paseo San Juan, Verdi, el Nuria creo que en Roger de Flor.
ResponElimina