PAPERERA METÀL·LICA ADOSSADA (1960's-1970's)

*1973.- Aquest model de paperera de carrer, utilitzat des de començaments dels anys 1960's, va conviure amb l'altre model metàl·lic amb peus fins ben entrada la dècada dels 1970's. Aquí en tenim un exemplar a la vorera dels magatzems El Corte Inglés de la Plaça Catalunya (Foto: Francesc Català Roca).

A partir de la decàda dels 1960's la implantació de papereres als carrers de la ciutat va començar a generalitzar-se. Ja no n'hi havia només als parcs, jardins i zones verdes, on seguia implantat aquell típic model de cistella baixa de tires de fusta pintades d'un color verd clar, sino que l'ajuntament, convençut de la necessitat d'endegar una política de neteja al carrers (Mantenga limpia España, va ser una de les cantarelles oficials que van començar a sentir-se arreu)  va dedicar part dels seus pressupostos a aquesta fi i els carrers i places començaren a poblar-se de papereres (preferentment al centre i les zones amb més ressó turístic). El ciutadà podia exercitar amb més facilitat el noble art de mantenir neta la ciutat. 

Les primeres papereres d'aquesta campanya consistien en un model metàl·lic adossat a un pal, que generalment era el suport d'un fanal, d'un semàfor o fins i tot d'algun dels pals de fusta que encara sostenien conduccions externes de línies elèctriques. El model presentava un frontal llis amb una obertura a la part superior, a manera de bústia,  per dipositar els papers que deixava lliure a sota una superficie rectangular, quasi quadrada,  per insertar anuncis publicitaris. Contràriament, la part del darrera era ovalada i incorporava una mena de corretges que permetien subjectar-la al pal. Els operaris dels serveis municipal de neteja obrien aquestes papereres accionant una palanca que separava tot el frontal i feia caure el contingut a l'exterior directament al cabàs de recollida. Tot seguit, l'operari feia una repassadeta amb l'eina de recollir papers i deixalles del terra, per si havia quedat  a dins quelcom que es resistia a caure i, un cop buidat completament l'interior, la tornava a tancar encaixant el frontal-tapa i la paperera quedava novament buida i llesta per a fer el seu servei.

Fou a començaments dels 1970's quan aquesta paperera va començar a caure en desús en favor de l'altre model metàl·lic: la paperera de dos peus amb cobertura antipluja.