Una de les edificacions tristament perdudes pel seu valor artístic com a peça d'arquitectura industrial, fou la fàbrica de teixits de cotó i mantes de llana de Josep Blanch i Viñas a l'Esquerra de l'Eixample. L'edifici ocupava gran part de l'illa delimitada pels carrers Consell de Cent, Calàbria, Aragó i Rocafort amb entrades pels números 116 a 122 d'aquest últim.
*1922.- Com s'aprecia en aquest retall de La Vanguardia, la Fàbrica Blanch no va quedar aliena als conflictes laborals esdevinguts per l'actuació dels membres del Sindicat Lliure finançant pels propis empresaris.
Envoltada d'un nucli barraquista que a finals dels anys 1920's va començár a suprimir-se, la seva pèrdua es vincula al desarrollisme porciolista iniciat als anys 1960's, que en aquest cas va tenir, un cop més, com a punt final, l'acció de la constructora Nuñez i Navarro que va adquirir la finca i entrada la dècada dels 1970's va construir-hi un bloc d'habitatges, que abasta des del carrer Calàbria a Rocafort, amb unes galeries comercials interiors on, en el seu dia, es van instal·lar les dependències i oficines de la Direcció General de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
*1970's.- Aquest va ser el destí final dels terrenys de l'antiga Fàbrica Blanch, pisos i locals comercials.
Vaig néixer a 200 metres d'aquí. En tinc un lleuger record tot i que no en recordo l'arquitectura.
ResponEliminaNo coneixia aquesta fàbrica de teixits, un altre edifici enderrocat per Núñez y Navarro, quina llàstima!!! Apart d'aquest, de la Casa Trinxet i de l'intent d'enderroc de la Casa Golferichs, saps de més edificis destruïts per aquesta constructora? Nosaltres hem esbrinat el cas d'un palauet que estava al carrer Salses. Aquí en tens l'enllaç amb les fotos: http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/07/el-carrer-salses-la-seva-historia.html I després també sabem que Francesc Fontbona va enviar una carta a Núñez a finals dels 70 per evitar l'enderroc d'una altra casa que estava al carrer Bruc, però només sabem aquesta dada. Mirarem de parlar amb Fontbona per si en té fotos.
ResponEliminaEl teu blog és ja tota una referència!!! Fas una feinada increïble i admirable!!! Enhorabona i endavant!!!
Jo vaig néixer a Aragó 54, just a l'illa que ocupava aquesta fàbrica, just a sobre. Recordo com pujaven a assecar les llanes de tots colors als terrats. Semblava aquelles imatges pintoresques del Marroc. Els meus avis em van explicar que durant la guerra hi va caure una bomba (es veu que fabricaven per a l'exèrcit republicà) i l'ona expansiva va malmetre les galeries de la façana posterior de l'edifici (no se si d'altres més). Vist des de fora, sense la paret, semblava una casa de nines.
ResponEliminaEls meus avis també vivien a Aragó 54 i just tinc unes notes similars que va recollir la meva àvia. Quina il.lusió!
Elimina