Una de les primeres sales de teatre de la ciutat va ser l'Odeon. Inaugurada l'any 1850 amb el nom de Teatre de Sant Agustí, s'aixecà al mateix lloc que havia ocupat la biblioteca del convent del mateix nom, que havia quedat afectat per la desamortització de l'any 1835.
Abans del teatre, s'havia instal.lat en aquell indret la seu de la Societat Filharmònica Barcelonina amb l'objectiu de fomentar l'ensenyament i l'audició de la música. La sala fou batejada com Teatro de la Sociedad Apolínea i, més endavant, Odeón Apolíneo. Segons els cronistes de l'època, durant el mes d'abril de 1845 s'hi van fer tres concerts de piano a càrrec de Franz Liszt amb un programa que incloia obres pròpies i d'altres autors.
L'inicialment anomenat Teatre de Sant Agustí, era en els seus inicis una sala de petit format. El 1859 va ser objecte d'una reforma que va servir per ampliar l'aforament fins prop de 400 espectadors. Fou aleshores quan va canviar de nom i va passar a ser conegut com a Teatre Odeon. Aquest mateix any hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, orientat a la música i la declamació, que funcionaria fins al 1861 i organitzà funcions i representacions d'òpera i sarsuela al mateix teatre.
Amb la direcció del local a càrrec de Joaquim Dimas, l'Odeon va adquirir una gran popularitat, alimentada en gran part pel tipus d'obres que s'hi programaven, les quals majoritàriament s'inscrivien dins el gènere de terror amb abundància d'escenes de tortures, sang i violència. Aquesta fama va fer que el teatre fos conegut popularment com L'Escorxador. L'entrada costava entre un ral i un ral i mig i els espectacles es perllongaven durant cinc i sis hores.
El dramaturg Frederic Soler Pitarra (1839-1895)
Amb l'arribada de la Renaixença, el teatre en català hi va anar guanyant protagonisme. Frederic Soler, altrament conegut com Serafí Pitarra, mitjançant la companyia La Gata hi representava cada setmana una peça de teatre català, que es complementava amb una altra obra d'algun dels seus amics de tertúlia (Conrad Roure, Josep Maria Arnau i Eduard Vidal i Valenciano). Aquestes peces eren anomenades gatades.
Aviat però, van aparèixer els problemes amb l'empresari del teatre i la societat va decidir emigrar al veí Teatre Romea. L'activitat de l'Odeon però, no se'n ressentí i es van continuar estrenant obres d'altres autors, com Josep Robrenyo, fins esdevenir un dels referents bàsics de l'arrencada del teatre modern en català.
Aviat però, van aparèixer els problemes amb l'empresari del teatre i la societat va decidir emigrar al veí Teatre Romea. L'activitat de l'Odeon però, no se'n ressentí i es van continuar estrenant obres d'altres autors, com Josep Robrenyo, fins esdevenir un dels referents bàsics de l'arrencada del teatre modern en català.
El 1870 el teatre va passar a ser gestionat pel comediògraf Jaume Piquet, que s'hi va mantenir al front fins el tancament definitiu el 1887. Enderrocat, al seu lloc s'hi va aixecar la Fonda Sant Agustí.
Obres més destacades de les estrenades al Teatre Odeon:
*1861. Una lliçó a les coquetes o Qui tot ho vol, tot ho perd, d'Eduard Vidal i de Valenciano.
*1864. L'esquella de la torratxa, de Frederic Soler
*1864. Els banys de Caldetes, de Josep Maria Arnau i Pascual
*1865. La pubilla del Vallès, de Josep Maria Arnau i Pascual
*1865. Un mercat de Calaf, de Frederic Soler
*1866. Coses de l'oncle, de Frederic Soler
*1869. Les heures del mas, de Frederic Soler
Es veu que els efectes especials eren d'allò més terrorífic, m'agradaria veure una d'aquelles obres tremendistes.
ResponEliminaEfectivament Júlia, sembla que les obres que es representaven a l'Odeon eren molt apreciades per les ments més enrevessades i perverses de l'època. Si t'hi fixes bé, en el dibuix que acompanya l'article, es pot apreciar que l'obra que s'hi representava era "La Inquisición por dentro". D'altra banda, en el cartell que hi ha sobre la taquilla es poden veure dos encaputxats torturant una persona estirada amb una mena d'embut a la boca a la que semblen omplenar de líquid.
ResponEliminateniendo en cuenta la mentalidad de aquella época nunca hubiera imaginado este tipo de espectáculos.
ResponEliminaEmilio80 creo que tienes mal entendida la mentalidad de esos tiempos ya que durante esos años por lo general se ejecutaba a los prisioneros de los diversos conflictos o incluso la multitud asaltaba las prisiones para matar a los carlistas (recordar que por su lado los carlistas hacían un trato similar a los prisioneros.)
ResponEliminaUna pregunta, el dibuix de qui és i de quin any?
ResponEliminaHe llegit gran part de les obres que es feien al Odeon i en comparació amb les pel·lícules actuals eren més aviat pacífiques....
ResponEliminaPer cert predominaven les obres satíriques...