De la finca de Ca n´Orlondo, també coneguda com Can Urblonda, se'n té notícia de la seva existència des de l'Edat Mitjana. Ocupava una superfície de més de sis hectàries en la zona que avui delimiten l'Avinguda de Sarrià, la Diagonal i els carrers Bori i Fontestà i Ganduxer. Va ser propietat dels marquesos de Castelldosrius i en la seva ultima etapa hi van residir els Sentmenat.
La casa, situada al límit muntanya de la finca, contigua als terrenys que primer ocupà el Real Polo Jockey Club i després Piscines i Esports, era una construcció de planta baixa i dos pisos. S'hi accedia des d'un camí central des de la Diagonal que creuava una frondosa pineda de la que avui encara se'n poden veure alguns exemplars. L'obertura de la Diagonal més enllà de l'actual plaça de Francesc Macià, ja va obligar a l'expropiació d'una llesca considerable de terrenys de la finca. La casa però, no seria enderrocada fins a l'any 1949. El terreny continuà sense edificar fins ben entrats els anys 1960's. Fou aleshores quan els serveis immobiliaris de La Caixa de Pensions hi van aixecar un complex de pisos de luxe amb habitatges duplex envoltats d'una zona ajardinada i distribuits en diversos blocs, dels quals el més alt, dissenyat en forma de Y, supera les 15 plantes, i amb façanes formades per blocs de pedres compactades. El conjunt és obra dels arquitectes Pedro López Iñigo, Guillermo Giráldez Dávila i Xavier Subías Fages, els mateixos que projectaren la Facultat de Dret de Pedralbes (premi FAD 1957). Es va construir per fases entre 1963 i 1967 i es completà el 1977 amb un últim bloc de menor alçada quan es va perllongar el carrer Bori i Fontestà fins a l'Avinguda de Sarrià.
Localització de Ca n'Orlondo (cercle vermell) cap a mitjans dels anys 1930's. La nova urbanització (en verd) de la Diagonal (aleshores Avinguda 14 d'abril), havia restat superfície a la finca. Al costat es veu l'accés principal als camps d'esport del Reial Polo Jockey Club i el carrer Anglesola, que aleshores creuava la Diagonal i arribava fins l'avinguda de Sarrià. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).
M'has fet ben feliç amb aquest article: jo hi he viscut 15 anys en aquest edifici de la Caixa que descrius amb precisió, d'això en fa 20. Tot aquest temps he volgut saber que hi havia abans, i més o menys quedava clar que camps de conreu o coses així. Ni més ni menys que la familia Sentmenat. I els pins que encara hi són em semblen un bonic record.
ResponEliminaAlejandro: Celebro que aquest article hagi arribat a algú que, com és el teu cas, va tenir l'oportunitat de viure en els blocs que es van aixecar en els antics terrenys de Ca n'Orlondo. Com veuràs, he ampliat la informació sobre l'equip d'arquitectes que va projectar aquests edificis. Salut i gràcies per seguir Barcelofília.
EliminaRealmente estos edificios lucirian mas sin ese acabado de piedra compactada en la fachada-
ResponEliminaLa meva mare, de 92 anys, va néixer en aquesta casa, i la meva àvia també. La seva família en van cuidar les terres durant molts anys. Li ha fet molta il.lusió sentir-ne la descripció i veure que el que s'hi explica, és el que ella en recorda.
ResponElimina