Vinculat a la fàbrica de Filatures Fabra i Coats, aquest terreny de joc va ser el feu dels diferents equips de l'empresa tèxtil des de la creació del seu propi club, el CD Filatures amb seccions de futbol, tennis i bàsquetbol. Després de la Guerra Civil el club passà a anomenar-se Club Deportivo Fabra y Coats, nom amb que jugà fins a la dècada dels 1960's amb el seu tradicional uniforme blanc i negre a ratlles verticals amb pantaló negre.
Escut del CD Fabra y Coats (1939-1965)
*1933. Emplaçament del camp de futbol de Fabra i Coats, entre la fàbrica d'Automòbils Hispano-Suiza i la Rambla de Fabra i Puig. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya). Cliqueu a sobre per ampliar.
*1960's. Juan Antonio Samaranch a la petita llotja del camp del Fabra i Coats, envoltat per la junta directiva del club filater.
*1965.- Vista aèria del camp de futbol, ja envoltat d'edificis, amb la Rambla de Sant Andreu al fons.
*1965.- Vista aèria del camp de futbol, ja envoltat d'edificis, amb la Rambla de Sant Andreu al fons.
El terreny de joc tenia unes dimensions reduides (93 x 50 metres) i en els últims anys va arribar a tenir una aforament per 4.700 espectadors (800 asseguts i 3.900 dempeus).
A partir del 1965 al camp del Fabra hi va jugar l'Atlètic de Catalunya que en fusionar-se amb el CD Condal (l'altre filial del Barça) van permetre la creació com a únic flilal barcelonista del Barcelona Atlètic (actualment conegut com FC Barcelona B).
A partir del 1965 al camp del Fabra hi va jugar l'Atlètic de Catalunya que en fusionar-se amb el CD Condal (l'altre filial del Barça) van permetre la creació com a únic flilal barcelonista del Barcelona Atlètic (actualment conegut com FC Barcelona B).
A la dècada dels 1960's i 1970's hi eren habituals les matinals de futbol on el filial blaugrana defensava la seva sort a Segona. Segona B i Tercera divisió. Allà van formar-se jugadors que després arribarien al primer equip blaugrana com Antonio Olmo, Tente Sánchez o Lobo Carrasco.
La construcció del Miniestadi i l'adequació de la Masia com a seu de la pedrera del Barça va fer que el club presidit per Josep Lluis Núñez, que havia comprat el Camp de Fabra i Coats, optés per abandonar-lo.
Entre 1985 i 1987 els terrenys del camp va ser venuts pel Barça al Club Natació Sant Andreu per 263 milions de les antigues pessetes. El club andreuenc va procedir a enderrocar les tribunes per construir-hi les seves piscines.
Entre 1985 i 1987 els terrenys del camp va ser venuts pel Barça al Club Natació Sant Andreu per 263 milions de les antigues pessetes. El club andreuenc va procedir a enderrocar les tribunes per construir-hi les seves piscines.