*1929.- Una imatge del Pavelló de la Caixa de Pensions durant els dies de l'Exposició de 1929. En primer terme es pot veure l'espai aquàtic amb brolladors i salts d'aigua avui desaparegut. Mereix també l'atenció en aquesta foto la secció annexa a l'edifici que apareix a la part esquerra de la imatge amb uns arcs que suporten una balconada-terrassa avui també despareguts.
Un element desaparegut i poc conegut de l'Exposició Internacional de Barcelona celebrada el 1929 a Montjüic, és l'estany amb brolladors i salts d'aigua, conegut com a Font de la Hidràulica, que hi hagué a l'espai triangular de la cruïlla del final del carrer Lleida amb el Passeig de Santa Madrona. Aquesta instal·lació aquàtica quedava just davant del Pavelló de la Caixa de Pensions (avui seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya) i del Palau de l'Agricultura (avui Mercat de les Flors i Teatre Lliure).
El conjunt disposava de diversos brolladors semblants als de la Font Màgica de Carles Buïgas, amb proteccions a la base que fan endevinar que eren il·luminades i probablement de colors. L'espai va ser enjardinart posteriorment i avui acull una plaça amb jocs infantils on sovint s'hi poden veure aficionats al tai-txí fent les seves pràctiques.
*1930.- Un dibuix en el que es pot veure, a la dreta, l'espai ocupat per la Font de la Hidràulica entre el Pavelló de la Companyia de Tabacs de Filipines (després Parvulari Forestier) i el Pavelló de la Caixa de Pensions. (Font: La Ilustración Ibero-americana. núm 2. Febrer 1930.)
*1930.- Text del peu de la imatge anterior en el que es fa referència a la Font de la Hidràulica. (Font: La Ilustración Ibero-americana. núm 2. Febrer 1930.)
Emplaçament de la font i els brolladors del final del carrer Lleida en un plànol municipal de l'època. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya). Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la.
M'has esborrat el comentari?
ResponEliminaJaume
Disculpa, Jaume, Ha estat per error, torna'l a posar sisplau.
EliminaEn primer lloc felicitar-te per dedicar-li un lloc a aquest racó oblidat de Montjuïc, més enllà de les fonts i dels palaus supervivents, desapareguts i reconstruïts. En segon lloc, tot i que no ho fas directament, la manera com descrius el lloc dóna la sensació de que es pogués anomenar Plaça de la Hidràulica, però en realitat amb aquest nom ja hi va haver una plaça a l'altra banda de la muntanya. Ja sabem que a partir de l'any 1923, part dels projectes de l'Exposició van ser modificats i forçats a canviar, passant per sobre dels encarregats, arquitectes o la mateixa direcció de les obres. És per això que faig l'aclaració: aquesta placeta amb els seus brolladors estava destinada a ser una continuació de l'encara avui existent "Paseo de las Cascadas", i rebria el nom de Plaça de la Sapiència. Els brolladors es van arribar a construïr, però la placeta no rebria oficialment ni aquest ni cap altre nom. Per més inri, els brolladors van ser desmuntats probablement en acabar el certàmen, i va quedar com el que veiem ara, un triangle format per la confluència de diversos carrers, amb uns bancs per prendre la fresca i poc més.
ResponEliminaTornant a la vertadera Plaça de la Hidràulica, aquesta també desapareguda, es trobava a on avui hi ha l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), construït arràn dels jocs del 1992. Originàriament la plaça constava d'unes balaustrades de pedra amb unes escultures d'uns nens portant raïm, i al centre hi havia unes fonts rodones més aviat petites que havien estat construïdes pel propi Carles Buigas, per tal de poder experimentar amb el que després serien les famoses cascades i font màgica. Excepte petites variacions (durant l'exposició hi va haver el restaurant Ambassadeurs), la plaça es va mantenir més o menys incòlume fins a finals dels anys 80, quan les obres de la vila olímpica van aconsellar de construïr-hi al seu emplaçament l'edifici de l'INEFC. Diuen els ocellets que havia d'haver estat construït en un altre emplaçament, però la por a la falla del terreny per l'abocament d'escombraries anys enrere, ho va desaconsellar, perdent-se per sempre la Plaça de la Hidràulica.
Jaume Susany