El Dique Flotante va ser un nom indissociable de la història de l'alta costura de qualitat a la Barcelona del segle XX. El negoci havia nascut l'any 1899 fundat per Joaquim Beleta i Mir a la Rambla. Va ser però al 1929, en una Barcelona eufòrica que celebrava l'Exposició Internacional, quan es va inaugurar l'establiment més emblemàtic de la seva història a la cantonada entre el Portal de l'Àngel i el carrer Canuda. Constava de vàries plantes i va ser dissenyada pel decorador Antoni Badrinas i Escudé (1882-1969), que va obtenir el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona en la modalitat d'interiorisme.
Després de la Guerra Civil, El Dique Flotante va ser una de les cases fundadores de la Cooperativa d'Alta Costura juntament amb Santa Eulalia, Carmen Mir, Pertegaz i Pedro Rovira. El Dique Flotante va ser capdavanter en l'alta costura i les seves col·leccions de temporada van desfilar regularment pels salons de moda a partir de 1941 i nodrien els armaris de les classes més adinerades. Amb el pas del temps, igual que les altres botigues de moda emplaçades a Ciutat Vella, van abandonar el barri antic per obrir sucursals a l'Eixample. El Dique... va començar la seva expansió amb la ubicada al passeig de Gracia cantonada amb Diputació.
El 1965 al costat de Pedro Rodríguez i Balenciaga va participar al saló d'alta costura de Noya York. Els germans Ricardo i Francisco Beleta van ser els principals modistos oficials de la marca. La botiga de Portal de l'Àngel va tancar el 1968, les altres van aguantar fins l'any 1988.
El Dique Flotante propietat de Joaquin Beleta, va obrir la seva primera botiga al carrer Canvis Vells cantonada Pla de Palau i la gestionava el meu avi Ramon Beleta que era sastre i cosí seu. Tinc fotografia de la façana de la botiga.
ResponEliminaLa meva mare va fer passes amb roba del Dique Flotante. Sap si hi ha algún lloc on hi hagi fotos o reculls de premsa de l'època dels anys50-60??? Gràcies per avançat!
EliminaHola Elisabeth. Tinc un abric de pel de camell, heretat del meu pare, ben guardat. La veritat es excel.lent, abriga molt, pesa poc, i es elegant, pero no en faig us des de fa anys (esta molt ben conservat). M agradaria saber si pot tenir algun valor especial, i si hi hauria algun equipament interessat (tipus museu textil). Gracies ! Nani Muntanya
ResponEliminaPortal de l'àngel estava farcit de comerços emblemàtics:
ResponEliminaNum 4 meson de las golosinas
5 Hormiga de oro
7 Planellas Donat
Tomas Colomer
11 Cine Paris
13 Heras
17 Roses, imatges
19 Can Jorba
23 Central Duiza
24 Cellini
40 Cottet optica
38 Academia Cots
Un dels ultims numeros era una botiga de estris de cuina llavors molt important que es deia can Pal que era el cognom de l'amo i estava a tocar l' edifici de telefonica
En el 24 la merceria sta anna i al costat catalana de gas tambe hi havia una botiga molt important de panyeria i llanes mes avall de sta Anna
jo i vaig treballar desde 1961 fins el 1964 que u vaig deixar per casarme ,vaig ser super feliç a la boutique del paseig de graacia diagonal
ResponEliminaEl meu avi va treballar a les oficines. Fins que es va jubilar a finals dels 70. Potser vau coincidir. Era el sr. Alfred Palau
EliminaMa mara també, es va casar i ho va deixar. Sofía es diu.
EliminaHola anònim, jo sóc en Josep Mallol, Hi vaig treballar com a aparadorista durant 10 anys, aproximarme y del 55 al 65. Anònim, sisplau, voldria reprender contacte amb antics emplearse: escriu-me a mallolromero@hotmail.com
ResponEliminaHola Josep Mallol, el meu germá Josep María Monés va treballar, de dibuixant de models al Dique Flotante a mitjans dels 50, El recordes?
ResponEliminaHola,
ResponEliminala meva mare i la seva amiga van entrar com aprenentes als 14 anys i hi van treballar 10 anys com modistes i oficiales de primera. Ella creu recordar que el dique creava els seus teixits i que fins Dalí va dissenyar un dels seus estampats.
Salut
Montserrat
Un Josep Maria dibuixant treballava amb la meva mare i va vindre algún cop a casa (Eren grans urgències) Ella a partir de que va tenir fills només feia arranjaments (arreclos).
ResponEliminaHola!
ResponEliminaJa també hi vaig treballar desde ben joveneta (14 anys) fins que em vaig casar.
La meva germana a la botiga i el meu cunyat com ha representant.
Recordo aquella èpo aamb molt carinyo.
Isabel.
Bon dia
ResponEliminaHem dic Daniel Muñoz i jo també vaig treballar com aprenet el 1966 i 67
Hola el meu pare Josep Franch també va treballar a passeig de Gràcia, crec que va ser a partir de 1965... Em va parlar en ocasions...
ResponEliminaLa meva tieta, Carmen Rivera, era la talladora en el Passeig de Gràcia. Tinc creacions (dibuixos) de dissenys de vestits de dona.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNosaltres vam viure al edifici del passeig de gràcia 103 ja que els pares Maria i Benito van ser els porters fins els anys 78 (més o menys) gran records d'aquells anys!! I molta estima cap al meus pares per part de les modistes i treballadors
ResponEliminaLa meva mare, l'Amparo, va treballar des del 68 al 76 com a modista de sastreria de senyora. Les seves amigues eren la Isabel Álvarez, la Susi Iturralde, l'Amàlia, la Candi, la Paquita, la Maria Fernanda, la Lolita Mauri. Explica històries amb molta estima del grup de joves que treballaven
ResponElimina