Un local de vida curta, gairebé qualificable d'experiència frustrada, Lasermon va obrir portes al mes de juny de 2005 i amb prou feines va sobreviure un any. La proposta era, si més no, curiosa. Un bar de copes a l'ús complementat amb un gran espai de 700 m2 on el client, proveit d'una arma làser, podia disparar contra tothom sense vessar una gota de sang.
A través de circuits laberíntics es tractava d'impactar sobre qualsevol ésser viu que es movia al voltant. En resum, una activitat idònia per descarregar tensió. Els jugadors portaven una armilla receptora dels trets, que duia acoplada una cuirassa, amb punts sensibles a l'impacte dels raigs làser disparats pels altres participants en el joc.
*2006.- L'interior del circuit de jocs de Lasermon era ple de neons i amagatalls per protegir-se i disparar a la vegada. (Foto: © Salir.com)
La zona de copes era decorada amb un grans panells lluminosos amb imatges de superherois del còmic. A l'altra, les partides estàndar tenien una durada de vint minuts. Si a dintre del laberint et trovabes amb algú amb qui precisament no hi havia "bon rotllo", la descàrrega d'adrenalina estava assegurada. El local s'orientava també al món empresarial i a l'organització de jocs de rol que podien possibilitar que els empleats disparessin contra el seu cap i viceversa.
Lasermon va aparèixer a l'abric de l'èxit de la seva segona trilogia d'Star Wars i prometria ser un local d'èxit. Però el soroll que produien les batalles láser, amb els crits inevitables dels jugadors en plena cacera, i la protesta reiterada d'algun veí que no podía dormir, va generar un llarg procés de denúncies que va acabar amb el tancament del local per l'ajuntament al maig de 2006.
Els seus promotors, Santiago Álvarez i Benjamín Sánchez, van intentar reobrir el local a través d'una trepidant batalla jurídica (aquesta sense pistoles láser) però no van aconseguir el seu propòsit.
Avui (2013) un macrorestaurant oriental (Indochine), que no és barat precisament, ocupa el gran local on hi hagué el Lasermon.
Avui (2013) un macrorestaurant oriental (Indochine), que no és barat precisament, ocupa el gran local on hi hagué el Lasermon.
Soc un soci de Lasermon y voldria dir que el tancament que es va fer de Lasermon es va deure a que el Restaurant que es trova en aquest moment on estaba Lasermo, que es diu Indochine,es propietat dún caboiá amic del alcalde Clos, que simplement volía el local i gracies a lÁjuda del Ajuntament ens varen fer fora. Cuatre mesos abans de deixar el local ja estaba preparat el nou projecte del camboiá tal cual es. En aquesta bonica ciutat, els politics corruptes han fet molt de mal.
ResponEliminaEl bar no cumplía la normativa exigida por el ayuntamiento, como tampoco lo hace el Restaurante, pero la diferencia es que uno molestaba gravemente a los vecinos, y el Restaurante no lo hace.
ResponElimina