En començar la década dels 1960's, l'oferta gastronòmica barcelonina va començar a canviar alguns dels seus postulats de sempre, per fer una aposta decidida cap al mejar ràpid i els plats combinats a preus relativament econòmics. La proliferació d'oficines al centre de la ciutat afavoria aquesta alternativa gastronòmica que ja s'havia estés en els països europeus del bloc capitalista i especialment als Estats Units. En ple Passeig de Gràcia entre Provença i Mallorca es va obrir en els últims dies de 1962 l'snack-bar Tropeziens. El seus artífexs foren la familia González promotora també d'altres establiments cèntrics o del propi passeig com els Picadilly, Kansas o Samoa.
*1963.- Amb aquesta ressenya informava La Vanguardia de l'obertura del Tropeziens.
El local va tenir ben aviat una favorable acollida i també atreia als turistes que anaven a contemplar La Pedrera. A banda de restauració s'hi servien també bons combinats amb el seu barman oficial Hilario Garachana rera la barra.
A la primavera de 1970 el local va ser sotmès a una profunda renovació, que va suposar un rentat de cara al primitiu Tropeziens. Amb menys de 10 anys de funcionament, ja havia esdevingut un clàssic en un passeig de Gràcia molt devaluat a nivel d'establiments de restauració en favor de una puixança imparable de seus i sucursals bancàries. El local va canviar la marca gràfica per esdevenir pizzeria, un recurs de restauració aleshores molt estés. Al novembre de 1971 el local va patir un incendi però va retornar ràpidament a l'activitat. L'advocat i politic Miquel Roca i Junyent, que tenia el seu despatx professional molt aprop, n'era un client asidu. El setembre de 1984 el restaurant patiria un segon incendi sense desgràcies personals.
*1970's.- A partir de començaments d'aquesta dècada Tropeziens es va reorientar. Va canviar la seva imatge gràfica i la decoració del local i esdevingué pizzeria.
Les pàgines de la història del Tropeziens es van tancar definitivament el 1993, quan els seus propietaris -encara els González- van decidir convertir el local en un restaurant Tex-Mex anomenat AzMe Café. Avui al lloc on hi hagué el Tropeziens hi trobem la polémica façana ondulada dissenyada per Toyo Ito que cobreix un complex d'apartaments de luxe.
Me acuerdo , pero como algo lejano...debe de ser que aquellos no eran mis barrios..
ResponEliminaLa familia Gonzalez, van comprar el Kansas i el Samoa a finals dels anys 70's començament dels 80's, perquè els amos originaris d'aquests dos establiments eren la família Tarradellas, l'Antònio Tarradellas, també propietari del bar de les Galeries Condal i del mític cafè-restaurant La Lune de la plaça Catalunya. A més era cosí germà del president Tarradellas
ResponEliminaL`´ultim incendi fou dubtos....
ResponEliminaEls millors entrepans de 3 pissos m'els havia menjat allá.El segueixo trobant a faltar.
ResponEliminaHo recordo. Els meus pares hi anaven tradicionalment amb uns cosins cada any la nit de Reis. Menjàven un “sandwich” tot una novetat a l’epoca. Anys 62/70
ResponEliminaL'anyoro i l'epoca tambè.
ResponElimina