Construit arrel de l'Exposició Universal de 1929, el Restaurant La Pérgola va ser sens dubte l'establiment de restauració més important d'aquell esdeveniment internacional. Era situat davant de la Font Màgica de Carles Buïgas a la cantonada de l'Avinguda Maria Cristina amb l'actual passeig de Francesc Ferrer i Guàrdia (abans avinguda del Marquès de Comillas) al costat de l'antiga fàbrica Casaramona que avui acull l'espai cultural Caixaforum.
El nom del restaurant prové de la seva terrassa a l'aire lliure on hi havia una magnífica pèrgola de 18 columnes amb una disposició de 6 x 3 sota la que els clients prenien els seus àpats.
Acabada l'Exposició va pasar a ser propietat municipal i la seva explotació es licitava mitjançant concurs subhasta. Va estar actiu fins ben entrada la Guerra Civil.
Arribada la posguerra el local va pasar uns anys tancat en l'oblit, però tornaria a obrir portes després d'una reforma en profunditat, que va comportar la destrucció de la pèrgola original i la terrassa. El 1957 va tornar a l'activitat vinculat a l'ajuntament de Barcelona que el va tornar a treure a concurs públic.
*1960.- El popular restaurant en una foto captada per Josep Brangulí.
*1961.- Els concursos de bellesa també eren presents a La Pérgola, com aquesta celebració del maig de 1961. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Arribada la posguerra el local va pasar uns anys tancat en l'oblit, però tornaria a obrir portes després d'una reforma en profunditat, que va comportar la destrucció de la pèrgola original i la terrassa. El 1957 va tornar a l'activitat vinculat a l'ajuntament de Barcelona que el va tornar a treure a concurs públic.
En aquesta segona etapa La Pérgola va esdevenir un local típic per a les bodes, bateigs i comunions de la petita burgesia. Però també s'hi podia gaudir de ball amb orquestra. Noms com José Guardiola. Dodó Escolà, Renato Carosone, Mario Visconti i Ramón Calduch varen ser alguns dels artistas que varen amenitzar amb les seves cançons els sopars de la clientela. Amb els anys la gestió del restaurant passaria de l'empresari Joan Gaspart Bonet (pare del que després seria president del Barça) a mans de Jaume Soteras (que també gestionava el restaurant Diagonal). La represa i creixement de la Fira de Barcelona i altres salons monogràfics i congressos internacionals li va donar també un gran impuls fins esdevenir el restaurant clàssic del recinte firal de Montjuïc.
El nom del restaurant va servir també per batejar la corba del circuit de Montjuïc que pujava des de la Font Màgica cap al Poble Espanyol.
Cap a finals del segle passat el local va iniciar una paulatina decadència, anunciava self-service i havia perdut totalment la distinció i el pedigree del que havia presumit anys enrera. Tot plegat va conduir inexorablement al seu tancament. L'edifici, que al llarg de la seva historia havia estat sotmès a nombroses reformes i adequacions, ja res tenia a veure amb l'original. Al novembre de 2014 es va procedir a l'enderroc definitiu del local.
*2010.- L'edifici que va acollir La Pérgola amb el restaurant ja tancat i barrat seguia esperant l'enderroc que no es produiria fins a finals de 2014. De l'elegància de l'edifici original de 1929 ja no en quedava res.
Sobre el solar resultant de l'enderroc es va condicionar en un primer moment un espai verd plantat d'ombús, fins que a l'any 2022 Caixabank va projectar-hi un bosc vertical, com annex al Caixaforum, que s'inaugurà a l'any següent.
2023.- Plànol i imatge del bosc vertical instal·lat sobre la paret del Pavelló de la Metal·lúrgia (Foto: Fundació CaixaBank).
No sé a qui se li va acudir la brillant idea d'enderrocar la pèrgola i la terrassa. Hi ha coses que ni des del punt de vista purament econòmic s'entenen.
ResponEliminaEncara es pitjor l'abandonament dels darrers anys, conec molta gent una mica més gran que jo que hi anava a ballar i en té molt bons records, no sé quina idea tenen els manaies sobre el tema. Cada vegada que passo per allà m'agafa una mena de pena.
ResponEliminaNido de ratas es lo que se ha convertido.
ResponEliminaDesde las barracas de Can Valero, los domingos por la tarde, y según como soplaba el viento, se escuchaba la orquesta, porque siempre había música en directo para bailar.
Tot i la meva curta vida, el restaurant La Pérgola que sempre he vist per fora, amb els seus afegitons i detalls d'estil passats de moda (pel gust de la meva generació, o el meu gust particular), em sembla lleig. He de dir que m'ha sorprés gratament el seu aspecte original o coneixer la seva história.
ResponEliminaCrec que va ser un dels restaurants als que va servir el meu avi, i que, pel que he dit, em semblava un lloc de baixa categoria. Així que després de llegir l'article he d'agraïr a l'autor que hagi revaluat aquest indret de record familiar.
Al lado del Restaurante La Pérgola, entre 1931-1956, los Estudios Cinematográficos Trilla-La Riva.
ResponEliminaAlgú sap qui és l'actual propietari de l'edifici?
ResponEliminaGràcies!
Jo crec que hi ha algun tema amb l'ajuntament, altrament no s'explica la decadència i el tancament.
ResponEliminaMi amiga Laura Puche no tenía noticia que había cerrado La Pérgola. Los domingos iba a bailar, estaba situada delante de la Fuente Mágica de Carles Buhigas. Un cartel de 1961 anuncia la elección de Miss Barcelona, y Miss Cataluña con la orquesta Armando Orefiche, en el jurado estaban: Mario Cabré, Luis Marsillach, Joaquín Soler Serrano, Federico Gallo…
ResponEliminaAvui l'han començat a enderrocar...
ResponEliminaEra propietat d'en Soteras, el mateix que tenia "Los tres molinos" a la sortida de la diagonal i el que li queda "Can Soteras", diagonal amb Pg de St Joan.
ResponEliminaEl sr. Soteras se creia que era el dueño de la Fira y otras cosas más ( Falange y de las jons ) .Se tiro porque no era de él,era de la fira ,ademas tapaba el edificio muy bonito de Casaramona actualmente un mueseo de la Caixa .
ResponEliminaHace muchas decadas pasè por ahì yendo al cercano Pueblo Espanol...
ResponEliminaJo hi vaig treballar de cambrer a la 2a etapa. Era un referent. Hi havia molt bon ambient, musica de categoria de l, epoca. I servei de qualitat. Era servei estil francés amb plats cuinats davant del client. Plat estrella el llobarro al fonoll... Pollastre cocot... Era un local de moda... Que avui tbe podría funcionar
ResponEliminaSoc tomas el que ha fet aquest comentari de dalt
Elimina