RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 27 de juliol del 2013

LLIBRERIA GALÍ. Verdi 52. (1980-2009)



La Llibreria Galí, situada al número 52 del carrer Verdi, fent cantonada amb Astúries, va ser fundada l'any 1980 pel matrimoni format per Pere Galí (enginyer químic tèxtil) i Maria Lluïsa Sanarau (dependenta de joieries).
En el seus primers temps la botiga es va especialitzar en material escolar i proveia als alumnes de les escoles veines del barri. Anys després amb l'evolució cap als ordinadors personals la clientela minvaria considerablement en aquest aspecte.
Va ser una llibreria molt vinculada al taller d'Història de Gràcia, on es podien trobar totes les publicacions editades per aquesta entitat graciencia. L'any 1995 amb la reforma obligada del carrer Verdi, esdevingut zona de vianants, els propietaris van haver d'abordar una reforma integral de la botiga que va deixar enrera la seva imatge de llibreria antiga per passar a tenir un aspecte més modern. Molts veins del barri enyoraven l'aspecte anterior.
A les seves prestatgeries s'hi podia trobar molt material sobre la història i les tradicions de la vila de Gràcia, així com també un extens assortit de llibres de muntanya i excursionisme. El matrimoni Galí-Sanarau atenia als clients amb unes característiques bates de color morat.
En els seus últims anys l'establiment s'havia especialitzat en material de papereria i escriptori. Després de més 25 anys de servei al barri la llibreria va tancar a l'octubre de 2009. Als propietaris els havia arribar l'edat de jubilació i cap dels tres fills del matrimoni va voler continuar amb el negoci.

4 comentaris:

  1. Abans dels Gali també hi havia una llibreria regentada per dues germanes,anomenada Cal Aubach, no hi havia cap estanc

    ResponElimina
  2. Hola, quina sorpresa d'escrit!
    M'agrada que es conservi una mica d'història del barri.

    Sóc la Mercè Galí, la filla gran il·lustradora, cap dels fills vam seguir perquè teniem feines molt encarrilades.

    No es va traspassar el negoci perquè ningú volia una llibreria en aquell moment. Si que va fer pena, però alhora va ser una cloenda molt bonica, amb estores vermelles al carrer Verdi, Música i vermut. Vam aplegar una pila de clients i amics. Una bonica festa.

    Volia apuntar dues coses:

    LA REFORMA OBLIGADA: La gent estava encantada amb els canvis i amb el disseny interior de la nova Llibreria (no dic el de fora). Amb calaixeres de fusta i mobles molt més funcionals per acollir tot el material de Belles arts que teniem, papers ets.

    Van voler mantenir el caliu de la fusta que tenia l'original i els taulells de marbre. L'altre tenia el seu encant, si, però mai cap client ens va dir que els agradava més l'altre, estaven encantats. Ens deien que teniem la llibreria més maca de Barcelona...I de fet ens van demanar permis per fer mols rodatges i anuncis.

    L'altra tema: L'ESTANC

    SI, hi va haver un estanc abans, la meva besàvia li anava a buscar el tabac al Minguet, el meu besavi. Els que ho portaven es deien Riera. Van ser ells que mica en mica van anar incorporant a l'estanc articles de papereria i més tard va agafar la botiga la senyora Aubach, la que els va traspassar la botiga als pares.

    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. Quins records. Vaig tenir la sort de conéixer al Sr Pere i la Sra Ma Lluïsa. També als pares d’ella. Van fer molta amistat amb la meva mare, clienta de tota la vida, i per tant, també vam conéixer a les antigues propietàries.
    Recordo cada dia la sortida de l’escola, quan la Ma Lluïssa anava a recollir als fills que llavors eren petits, i encara que jo eta ins anys més gran, em feia tornar amb ella, i s’esperava a la porta de la llibreria fins que em veia entrar a casa.
    Una abraçada molt forta, família. El món seria millor si hi hagués més gent com vosaltres. Les millors persones que he conegut.

    ResponElimina