L'Exposició Universal de 1888 va dotar a l'entorn del Parc de la Ciutadella de tot un seguit d'edificis i pavellons que van conformar aquella històrica manifestació internacional que va servir per projectar la ciutat. El Palau de Belles Arts, obra de l'arquitecte August Font i Carreras (1846-1924) n'era un dels més emblemàtics. Font va ser també el responsable de l'acabament de l'actual façana gòtica de la catedral de Barcelona i de la Plaça de Toros de les Arenes.
*1887.- El Palau de Belles Arts en construcció.
El Palau de les Belles Arts es va construir davant del Castell dels Tres Dragons, sobre el solar delimitat pels actuals passeig de Lluís Companys, passeig de Pujades, passeig de Picasso i carrer del Comerç. Era de planta rectangular (91 x 50 metres) amb una estructura de ferro que va permetre cobrir un gran espai, el Saló de la Reina Regent, de 2.000 metres quadrats de superficie. La planta superior quedava estructurada en diverses sales, al voltant del gran espai central amb llum zenital, que permetia la realització d'actes i exposicions. L'exterior presentava torres de máo vist, amb cúpules a les cantonades.
Va ser decorat amb escultures i pintures dels millors artistes de l'època com Modest Urgell, Eduard Batiste Alentorn o Marià Benlliure. En els seus jardins s'hi va instal·lar la font d'Hèrcules, obra de 1797, fins que fou traslladada l'any 1928.
El gran saló va acollir l'acte d'inauguració de l'Exposició celebrat el dia 20 de maig de 1888 amb la presència del rei d'Espanya Alfons XIII, que només tenia dos anys, i de la seva mare la reina regent Maria Cristina d'Aústria.
*1888.- Aspecte que oferia el gran saló del Palau de Belles Arts durant l'acte d'inauguració de l'Exposició presidit pels reis d'Espanya.
*1888.- Aquest arc-pont adossat a la façana del Palau de Belles Arts fou una construcció efímera durant l'Exposició. Al fons es veuen les cases del carrer Comerç.
Entre 1891 i 1915 va acollir el Museu Municipal de Belles Arts, les obres del qual s'incorporarien posteriorment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Durant tot el primer terç del segle XX el palau va servir per acollir nombroses manifestacions artístiques i científiques que sovint obligaven a traslladar provisionalment les obres del Museu.
El 16 d'abril de 1904 s'hi va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. L'1 de noviembre de 1910 s'hi va clausurar el primer Congrés de Solidaridad Obrera (Congreso de las Bellas Artes), que va donar pas a la fundació de la CNT. També va acollir les primeres edicions del Saló del Automòbil (1919) i de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona (1920)
*1912.- Un altra vista del palau des de la cantonada amb el passeig de Pujadas i l'actual passeig de Picasso. (Foto: Fons Cuyàs. Institut Cartogràfic de Catalunya).
*1920.- El Palau de Belles Arts a l'esquerra, durant la celebració de la primera Fira de Mostres al Saló de Sant Joan.
El Palau de Belles Arts va ser també un marc incomparable per als amants de la música. Sobre la sala principal hi havia un gran orgue d'Aquilino Amezua que tenia cinc teclats manuals amb pedal i funcionava amb electricitat. En el seu moment era considerat com un dels millor orgues del seu tipus a Europa. La gran sala va ser lloc habitual per als concerts, tant de l'Orquestra Simfònica de Barcelona com de la Banda Municipal de Barcelona. Entre 1930 i 1936 foren molt populars els concerts la Banda, que es programaven pel diumenge al matí, eren retransmesos per la ràdio i els dirigia Joan Lamotte de Grignon. L'entrada era gratuïta dempeus, mentre que el seient costava una pesseta.
Ja en plena Guerra Civil, les bombes llençades sobre la ciutat per l'aviació feixista italiana al març de 1938 van impactar sobre l'edifici i una d'elles va caure sobre el Saló Central.
Acabada la Guerra, el mal estat de l'estructura i la gran quantitat de ferro emprat per la seva construcció van afavorir la decisió del seu enderroc. L'aprofitament del ferro, atesa la carència d'aquest material als difícils anys de la postguerra, va representar també el certificat de defunció d'altres edificis de la ciutat com el Teatre Circ Olympia de la Ronda de Sant Pau. La significació catalanista d'aquest palau, per la gran quantitat de manifestacions artístiques nostrades que havia acollit al llarg dels anys, ha estat invocada també per alguns historiadors com una altra raó dels franquistes per eliminar-lo.
En el seu lloc es va enlairar un nou edifici per als Jutjats Municpals, inaugurat pel caudillo el 23 de juny de 1966 en una de les seves visites a Barcelona. Un any després els Jutjats de Primera Instància i Instrucció s'instal·laren també en aquest edifici del numero 1 de l'aleshores anomenat Salón Víctor Pradera.
*1948.- Solar resultant de l'enderroc del Palau de Belles Arts
No tenía idea de estas fotos, y poca de la historia que nos remites.
ResponEliminaComo siempre, genial.
Salut
No veo que este pabellón tuviera "significació catalanista". Ni creo que desapareciera por celebrarse aqui el Congreso fundacional de Solidaridad Obrera.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl meu tiet i el meu pare, gran amant de la música i music amateur respectivament, sovint explicaven que abans de la Guerra InCivil anaven de franc als concerts de la Banda Municipal, els diumenge al matí prop de l'arc del Triomf. Ara entenc on anaven. Merci.
ResponEliminaAlgú sap quin projecte es farà ara que han enderrocat l'últim edifici?
ResponElimina