RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 26 de setembre del 2013

CAMPANAR ORIGINAL DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MADRONA. Poble-Sec. (1910's-1936)


*1910's.- Vista del carrer Tapioles des del Paral·lel amb el campanar original de l'església de Santa Madrona. (Foto: Arxiu Salvany)

El popular barri del Poble-Sec ha tingut històricament dos símbols que configuraven el seu skyline. Un d'ells, tant evident com popular, són les tres xemeneies de l'antiga central d'electricitat que avui es conserven perfectament intactes i restaurades. L'altre símbol, que  no ha arribat als nostres dies en el seu estat original, era l'esbelt campanar de l'esglesia de Santa Madrona situada al número 10 del carrer Tapioles, molt aprop del Paral·lel. 
Aquesta església, obra de l'arquitecte Adrià Casademunt, va ser inaugurada l'any 1888 per la reina regent Maria Cristina que va venir acompanyada del seu fill, el futur rei Alfons XIII, que només tenia dos anys.


*1900's.- Dues imatges de l'església de Santa Madrona a començaments del segle XX, abans de ser enlairat el campanar.



Originàriament l'Esglèsia de Santa Madrona no tenia campanar i així va arribar a començaments del segle XX . Posteriorment es va construir sobre el pòrtic d'entrada al temple. Disposava d'una torre que s'enlairava per sobre de la resta de l'edifici amb una alçada total de més de cinquanta metres i que era visible des de molts punts del barri. Era format per dos cossos amb campanes i acabava amb un remat punxegut de peces de ceràmica fosca coronat per una bola i una petita creu. Aquest símbol d'identitat del barri es va acabar d'enlairar amb posterioritat als fets de la Setmana Trágica (estiu de 1909) i va resultar escapçat l'any 1936, un cop començada la Guerra Civil en previsió dels primers bombardeigs sobre la ciutat. La part més alta de campanar en forma de punxa va ser enderrocada. Els militars republicans varen considerar que un símbol tant visible per alçaria i brillantor era un reclam massa evident per l'aviació enemiga i van optar per enderrocar.-lo en un temps en que destruir esglésies tampoc era gaire mal vist per molts.


Les obres de demolició del remat del campanar van respectar la resta de l'edifici que va ser confiscat i convertit en garatge. Els revolucionaris van obrir un gran fossar al mig de l'interior de l'església, que permetia reparar les avaries dels camions.

*2012.- Imatge del campanar en la seva forma actual.

7 comentaris:

  1. Només vull remarcar que el campanar no era fet en la inauguració, es pot veure en fotografies de la Setmana Tràgica, com sol passa l'església es va inaugurar inacabada. Es va fer més endavant i segons he sentit explicar amb pedra més barata que la resta de l'església la qual, per desgràcia, avui es troba molt malmesa, a veure si s'aconsegueix rehabilitar-la a fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Júlia, he incorporat les teves precisions al text.

      Elimina
    2. Aquí nupcies dels pares,jo batejat,i nupcies mevas també...tota una vida.

      Elimina
  2. Que buena entrada ¡¡¡¡
    Ostres ¡¡
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. El dia 19 de juliol del 1936, a primera hora del matí, algú ( laic, no era ) des-de aquest campanar es va "liar" a trets amb anarquistes que des-de cases del carrer "Rosal" el responien. Els trets van a anar a parar a algunes galeries de cases veínes. La meva mare i el meu avi dixit.

    ResponElimina
  4. això s'ha explicat molt i no s'ha demostrat mai

    ResponElimina
  5. http://marcelalbet.blogspot.com.es/2017/03/santa-madrona.html

    ResponElimina