Emplaçament del cinema Maragall amb el barri del Guinardó al fons.
El dia 23 de febrer de 1946 es va inaugurar al barri del Guinardó la sala de cinema Maragall, que reproduia el nom del passeig on era situada entre els carrers d'Escornalbou i Xiprer. El local disposava inicialment d'un aforament de 708 butaques i només oferia projeccions de dijous a diumenge a banda dels dies festius.
Cap a finals de la dècada següent (març de 1959), la sala va ser reformada i ampliada dotant-la de pantalla panorámica i més profunditat fins arribar al carrer del darrera, el passatge Garcini, on hi havia la sortida d'emergència. L'aforament també es va anar incrementant progressivament i a l'any 1966 arribava a les 1.198 localitats [1].
La façana exterior va ser sempre d'una gran austeritat i com a únic detall destacable cal esmentar la figura d'una deessa situada davant d'un finestral fals a la primera planta.
*1985.- L'entrada del cine Maragall poc abans del seu tancament definitiu.
La seva funció com a cinema de barri estàndar només es va veure alterada en els seus ultims anys (1982-1985), etapa que en que es va convertir en una sala de repertori, una fòrmula assajada també en aquells temps en d'altres sales (Céntrico, Loreto o Cinestudio Spring) que atreia molts cinèfils a visionar films d'autor.
La seva última sessió va ser el 3 de novembre de 1985 amb la projecció de Harry e hijo y Un marido en cada costa. Després del tancament, l'edifici del cinema va romandre molts anys tapiat i empastifat de pintades. Fins a la década següent no fou enderrocat per aixecar-hi tot seguit un edifici d'habitatges.
*1987.- El cinema Maragall ja tancat, amb restes de pintades anti-OTAN a la porta, va oferir durant molts anys aquesta imatge d'abandonament. A l'esquerra de la foto es pot veure la figura que presidia el pis superior de la façana.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Cines de barrio. Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris. Barcelona 2013.
Lo recuerdo levemente porque allí doblaba un tranvía...en orígen y final
ResponEliminaMis padres durante el verano atendían el bar del cine.. cuántas sesiones dobles pase en aquellas butacas
Eliminafantastica sala,llena de mil recuerdos,sus cortinas de terciopelo,el sonido ronroneico de su proyector,el bar lateral,los caramelos darlings y la complicidad de los vecinos del barrio,que por la mañana estaban en misa y por la tarde veian la peli prohibida,tiempos que no volveran.mi mejor recuero...por cierto la estatua de la diosa aguantando el fuego,que presidia la fachada....donde fue
ResponEliminaanecdotas,para la proyeccion de CLEOPATRA,se alquilaron unos equipos de sonido y proyeccion de TOOD-AO que fue todo un acontecimiento.El domingo en que se proyectaba GOLDFINGER,la cola monumental no podia ser absorvida por la taquilla,con lo cual a primera sesion empezo la de 007 y en el momento en que salian los titulos de credito,se interrumpio la proyeccion,con el consiguiente pitido,luces de sala y a los 10 minutos,se proyectaba UN VASO DE WHISKYque era la española de complemento,pitada marabuntica en la sala.al finalizar ,con los pasillos llenos de publico en pie comenzo GOLDFINGER,ovacion para el conery y vuelta al ruedo
ResponEliminaEl 26 de maig de 1977 hi va actuar en Raimon dins del programa de la Festa Major del Guinardó.
ResponEliminahttp://ddd.uab.cat/pub/ppc/guinardo/guinardo_a1977n19.pdf
Hi vaig veure algunes pel·lícules musicals cap al 82-83: The Song Remains The Same, The Rock'n'roll Swindle, Quadrophenia...
ResponEliminaAlli vaig veure "Rollerball" i "El apartamento", de Wilder. Una sala emblemática en l'època daurada dels programes dobles.
ResponElimina