RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 10 d’octubre del 2013

LA VORERA DELS GRANS CAFÈS DEL PARAL·LEL (entre Abat Safont i Sant Pau). (1900's - 1940's)


En la història del Paral·lel de Barcelona, via principal de la vida nocturna i del món de l'espectacle durant molts anys, sempre hi destacarà com a punt neuràlgic, nucli i rovell de l'ou de la zona, el tram de vorera situat entre l'embocament dels carrers Nou de la Rambla i Abat Safont per la banda més pròxima al mar i la confluència entre el carrer de Sant Pau i l'inici de la Ronda del mateix nom a l'altre extrem. En aquest espai d'uns 150 metres de longitud s'agrupaven les terrasses dels cafès i els locals més animats de la zona, que estenien arrenglerades les seves taules i cadires sobre la vorera.

*1903.- Una imatge del Paral.lel a començaments del segle XX en el que podem veure d'esquerra a dreta, La Gran Barbería del Obrero, el Cinematògraf Lumière, el Teatre Olympia, el Gran Café del Circo Español amb el Teatro Circo Español al darrera i la silueta del Salón Arnau al fons. 

El món de l'espectacle es va començar a establir amb força en aquell indret del Paral.lel a partir de l'any 1892 quan es va inaugurar el Circo Español Modelo, antecessor del que després seria Teatro Español. Posteriorment es van anar obrint altres locals en aquell tram de carrer:  El modest Cinematògraf Lumière, propietat dels germans Napoleón que ja havien estat pioners en l'arribada del setè art a Barcelona a través del seu local de la Rambla, la Gran Barbería del Obrero, el Café Paralelo i el Café Rosales completaven la vorera fina a la cantonada amb el final del carrer Sant Pau.
L'incendi del Teatro Circo Español l'any 1907 va representar canvis importants en la distribucions de l'espai. L'original Cafè Español es va transformar en Gran Café Español perque va anar absorbint progressivament els solars colindants abans ocupats pel Salón Teatro Olympia que havia estat enderrocat també al 1906. El Café Concert Sevilla va aparèixer en escena l'any 1906 aprofitant el solar que havia estat ocupat per la zona de descans del propi Olympia.
A la dècada dels 1930's, amb tota l'efervescència dels  conflictes polítics i socials derivats de la proclamació de la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil, el Gran Café Español i la seva terrassa continuaven exercint l'hegemonia del Paral·lel.


*1930's.- La terrassa del Gran Café Español, amb els seus característics tendals, arribava a ocupar sobre la vorera del Paral·lel tres fileres de taules i fins i tot una quarta al costat dels arbres.




Aquesta històrica gran vorera dels cafès va iniciar el seu decliu després de la Guerra Civil. El Paral·lel ja no era el mateix, la permissivitat en els espectacles públic anava minvant i la censura governativa creixent. Aquell tram d'edificis baixos que només acollia locals d'espectacles va veure com s'iniciava un procés de construcció d'habitatges de vuit a deu plantes d'alçada a partir de finals dels anys 1940's. El Café Sevilla, un dels últims supervivents, va tancar portes el 1947. El Café Español es va anar mitigant progressivament fins quedar convertit en el bar corrent que és avui i que conserva el seu nóm de manera merament testimonial. La filera de plàtans que hi havia a la vorera també va desaparèixer després de les obres del metro i dels col·lectors. I per acabar-ho d'adobar, l'edifici de l'Imperio del Mueble (avui transformat en hotel) va rematar la feina deixant totalment desvirtuat aquell entorn que mai més tornaria a ser el que havia estat.  A l'extrem sud va quedar només el Teatro Español que també seria objecte de grans reformes per acollir primer Studio 54, posteriorment altres projectes de discoteques, fins que recentment ha tornat al món de l'espectacle com Artèria Paral.lel primer i Barts després.

*1955.- Cap a finals de la década desl 1940's van començar a aixecar-se edificis de vuit plantes al costat del Teatro Español. Això va suposar l'enterrament de l'encant que havia tingut aquell sector del Paral.lel. Uns anys més tard, la construcció de l'edifici de l'Imperio del Mueble va acabar de consumar la tragèdia.

3 comentaris:

  1. Y enfrente....COESA, que fue uno de los primeros sitios en vender electrónica en Barcelona.
    salut

    ResponElimina
  2. El Cafè Rosales, feia pràcticament xamfrà amb C/ San Pau. Just al costat hi havia l'adrogueria El Sevillano.
    Va ser un cafè força important, amb terrassa interior i superior.
    Als vespres, després de les representacions teatrals, s'hi apropava la gent, a la sortida dels teatres, com també músics, artistes i gent de la faràndula. Els meus pares hi van treballar força anys, abans i després en la postguerra.

    ResponElimina