RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 17 de novembre del 2013

TIRES ADHERIDES ALS VIDRES DELS APARADORS (1937-1939)

*1937.- Els aparadors dels magatzems El Sepu de la Rambla durant la Guerra Civil. (Foto: Autor desconegut/Arxiu Històric de la Ciutat).

Els primers bombardeigs sobre la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil es van produir els dies 13 de febrer i 29 de maig de 1937 [1]. Posteriorment l'acció de les bombes feixistes tornaria a fer-se notar, cada cop amb més intensitat, entre els mesos de gener a març de 1938 i a partir del dia de cap d'any fins a la definitiva ocupació de la ciutat per les tropes franquistes a finals de gener de 1939.
El perill que aquesta ofensiva militar aèria significava per la població civil va obligar a prendre grans mesures de prevenció. La Generalitat va editar els primers manuals de defensa passiva en els que recomanava als propietaris dels comerços de protegir els vidres mitjançant tires encreuades de paper engomat.
Ben aviat aquestes tires adherides als vidres dels aparadors de les botigues passaren a formar part del paissatge urbà durant aquells terribles mesos. Aquesta mesura preventiva impedia que, en cas de trencadissa pels efectes de les bombes, els vidres que sortien disparats a grans velocitats impactessin sobre persones i béns. Els botiguers van aprofitar per combinar les tires creant formes artístiques  i grafismes enreixats que cridaven força l'atenció als vianants. Altra cosa ben diferent era que tots poguessin comprar a les botigues perque els béns de consum començaven a escassejar i els preus anaven imparablement a l'alça.

*1938.- Dos exemples de la cura que tenien els botiguers en la prevenció de desgràcies en cas d'esclat dels vidres dels aparadors pels efectes de les bombes. Al mateix temps aprofitaven per crear formes artístiques que cridaven l'atenció. (Fotos: Autor desconegut/Fons Generalitat de Catalunya/ANC)

Malgrat l'acabament de la guerra, les tires de paper engomat van continuar afixades als aparadors i als vidres de finestres i balcons durant un bon grapat de mesos. Un allau de por havia envait la ciutat després de l'arribada dels franquistes i tornar a la normalitat no va ser facil. L'ajuntament franquista va decidir aleshores publicar a la premsa un ban municipal en el que instava als comerciants a retirar les tires al·legant que "dan una pobre idea en lo que a la estética ciudadana se refiere".

*1939.- Gairebé sis mesos després d'acabada la guerra, La Vanguardia del dia 1 de setembre publicava aquest comunicat de l'alcaldia, que començava com un prec i acabava amb una amenaça.


[1].- Memorial Democràtic. Recreacions en 3D del bombardeigs.

1 comentari:

  1. No pensaba que las tiras adhesivas tuvieran repercusión en aquel tiempo.
    Bien curioso.
    salut

    ResponElimina