Aspecte exterior de la Llibreria Canuda
L'any 1949 el llibreter de vell Ramón Mallafré i Conill, propietari des de 1931 de la Llibreria Cervantes del carrer Tallers 82, va obrir una altra llibreria en un local força espaiós situat als baixos del número 4 del carrer de la Canuda. En aquest emplaçament, que anteriorment havia acollit la Sala d'Art Oasis, la botiga va ser coneguda com Llibreria Cervantes-Canuda, tot i que, amb el pas dels anys, tothom va acabar coneixent-la simplement com la Canuda.
En el rètol exterior hi figurava també el nom de Sala de Arte. El local va acollir durant alguns anys subhastes de quadres i altres obres d'art. S'organitzaven a les tardes dels dissabtes a la gran sala del fons del local. Les subhastes eren bàsicaments d'obres d'artistes que començaven i eren encara pocs coneguts i bàsicament s'oferia als postors pintura figurativa. El negoci va passar a Santiago Mallafré i Gou, fill del fundador, que amb tres persones més va portar la llibreria fins als seus últims dies.
Tot el local destil·lava una atmosfera fascinant, amb el seu parquet que xisclava a cada passa, les altes prestatgeries imponents i tot embolcallat d'una olor rància de paper vell. Després de l'espai de l'entrada, un passadís on s'apilaven els llibres d'art, ens menava fins a la gran sala del fons. Un bust de Cervantes presidia aquesta gran espai amb columnes i arcs que era curull de llibres de totes les especialitats i disciplines. El fons documental va arribar fins a les 200.000 publicacions enmagatzemades en aquell espai, que disposava també d'un enigmàtic soterrani.
En els últims anys del local Mallafré fill va penjar un rètol dintre la botiga que convidava al client i al visitant a baixar al soterrani: Visite nuestro sótano La Sombra del Viento, El cementerio de los libros. Carlos Ruiz Zafón". Aquell soterrani era un espai màgic farcit de llibres fins al sostre i ventilat per unes estretes reixes a través de les quals s'albiraven les passes dels vianants que circulaven pel carrer Canuda. Resulta ja recurrent afegir que molts han estat els articles periodístics i les referències que han identificat aquell espai màgic amb el cementiri del llibres perduts imaginat per Ruiz Zafón.
A començaments del 2013 la prensa ja avançava que Mallafré no podria continuar amb la llibreria perque els propietaris del local li havien demanat una quantitat desorbitada per renovar el contracte de lloguer. Era la primera notícia d'una fi anunciada durant tot l'any que de forma irremeiable es faria realitat els últims dies de novembre. La Llibreria Canuda tancava com una víctima més de la pressió comercial a la zona de Ciutat Vella. Els primers dies de desembre de 2013, va consumar-se la tragèdia. La llibreria fou desmantellada i tot el fons documental comprat per una empresa amb la intenció d'instal·lar-la a Sant Cugat del Vallès, tot intentant mantenir el mateix caliu. Mentrestant, una botiga de moda de marca esperava el seu torn per ocupar el lloc.
El passadís que comunicava l'espai de l'entrada amb la gran sala del fons on s'apilaven els llibres d'art.
El bust de don Miguel de Cervantes Saavedra que presidia la gran sala del fons de la llibreria.
Dues imatges de la sala del fons amb la gran estesa de llibres. Ideal per passar-s'hi una bona estona i fer troballes inesperades.
Ara tothom plora però he estat moltes tardes gairebé soleta remenant llibres per aquest espai, d'això es queixaven també els llibreters fa uns dies.
ResponEliminaAl Sr Mallafré hijo lo conocí en 1968. Toda la biblioteca sobre teología que poseo viene de allí. Y algunos dibujos de cuando aquello era además una casa de subastas.
ResponEliminaCuxart, Guinovart, Urgell, Opisso, Dali, Cugat, Subirachs., Martí Alsina...y toda la pleyáde de ppintores y dibujantes catalanes del XiX y del XX.
Supe que desaparecía un año antes del hecho, me lo comentó él, pero me dijo que no dijiera nada, que a lo mejor le renovaban la contrata...No fue así y aquello ya no está.
Todos en mayor o menor medida hemos pisado el local. Unos mas y otros menos, pero lo que no es factible es que desaparezca algo que daba beneficios a su gerencia por poner allí otra multinacional de la ropa.
Ja que em pirategeu les fotos i em copieu gairebé el text sencer, com a mínim ho podríeu fer constar. Que fàcil és penjar-se medalles i fer-ho a costa dels altres.
ResponEliminaJo també vaig dedicar una entrada a aquesta llibreria, puc garantir que fotos i texts són meus.
ResponEliminahttp://www.cescllaverias.cat/archives/808
http://www.marcelalbet.com/2012/08/llibreria-cervantes-canuda.html
Eliminamira la data agost del 2012, altres blogs també van copiar, finalment han rectificat,
Benvolgut Marcel, en relació a les fotos vull demanar-te disculpes perque no havia vist que a l'encapçalament del teu bloc fas referencia a que són teves. Tinc per costum respectar el treball dels altres. He fet constar el teu nom a l'encapçalament de l'article com autor de les fotos i aprofito l'avinentesa per demanar-te també l'oportú permís. Si em dius el contrari les retiraré. En relació al "plagi" del text vull manifestar el meu desacord amb la teva opinió. És cert que hi ha dades objectives comunes. Però seria difícil parlar de la Canuda sense fer constar que durant un temps va estar galería d'art i que s'hi feien subhastes els dissabtes a la tarda i que hi havia un soterrani comparat amb el cementiri que cita Ruiz Zafon a l'Ombra del vent. aquesta comparança es pot trobar a centenars d'articles. Però algunes dades que tu fas constar no coincideixien exactament amb les meves, com la de l'obertura de la llibreria que tu situes al 1941 i jo al 1949. No tinc cap problema però en citar el teu article i posar-hi un enllaç si no et molesta. El meu objectiu no ha estat mai adquirir protagonisme amb aquest bloc sino difondre la història de la ciutat entre els interessats en el tema. De plagis te'n podría parlar de molts de "recorta i pega" descarat sense citar la font que pateixo dia rera dia. Salutacions i salut.
ResponEliminaOK, No totes les fotos són meves, només la 2-3-6 i 7, Felicitats pel blog, en sóc un seguidor fidel.
ResponEliminaMarcel