CARRER BISBE MORGADES (1899-1933/1940-1972). CARRER DALMAU GUALBES (1933-1940). Sant Gervasi.

El carrer del Bisbe Morgades a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles va ser obert l'any 1899 i embocava directament davant de les escales de l'església dels Josepets. Era un carrer curt, que amb prou feines arribava als 150 metres. Naixia a la cantonada amb el carrer Fernando Puig (avui Homer). Al llarg del seu recorregut només tenia una travessia a la banda muntanya amb el carrer del Marquès de Santa Anna, una petita via en forma d'angle, que anava a parar també al carrer Homer i que avui encara existeix.
En realitat  tant el traçat del carrer Marqués de Santa Anna com el del Bisbe Morgades s'havien projectat per l'arquitecte Aure Bis per encàrrec de Ferran Puig i Mauri, marquès de Santa Anna, que va voler dividir la seva finca separant la torre i el seu jardí de la resta dels terrenys que ocupaven tota aquella zona contigua als Josepets per la part de Sant Gervasi de Cassoles. [1]

*1870's.- Una de les fotos més antigues que es coneixen dels Josepets. A l'esquerra veiem la continuïtat de les cases fins a les escales i la façana de l'església. El carrer Bisbe Morgades encara no existía. (Foto: Arxiu Històric de Gràcia).
 

*1890.- Plànol municipal anterior a l'obertura del carrer. L'únic que arriba a la plaça del Josepets (després Lesseps) prodecent de Sant Gervasi és encara el carrer Alegria (després Septimania). (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC) 

*1899.- Notícia de l'obertura del carrer del Bisbe Morgades apareguda a La Vanguardia del dia 16 de maig.

*1905.- Una altra imatge dels Josepets de començaments del segle XX. A l'esquerra, assenyalat amb una fletxa groga, el carrer Bisbe Morgades que arribava a les escales d'accés a l'església. A la dreta l'antiga carretera de Sant Cugat (avui Avinguda República Argentina) amb arbres a banda i banda. (Foto: Arxiu Històric de Gràcia) 

*1924.- El doctor Manuel Segalà i Estadella hi tingué la seva consulta al xalet del número 25 als anys 1920's. (Font: La Vanguardia)

 

*1918.- Foto captada el Diumenge de Rams on s'aprecia clarament l'embocadura a la plaça Lesseps del carrer Bisbe Morgades. (Foto: Arxiu Històric de Gràcia) 

*1920's.- Plànol sobre el que s'ha assenyalat en groc el curs del carrer que, probablement per raons de disseny i espai, no apareixia referenciat. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC)

*1933.- Rebatejat com carrer Dalmau Gualbes en els anys de la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC)

Durant els anys de la República l'anticlericalisme imperant  va propiciar el canvi del nom del carrer que va pasar a ser dedicat a Dalmau Gualbes. Acabada la Guerra Civil va recuperar el nom original el 1940, que ja no abandonaria fins a la seva desparació, provocada pel projecte d'obertura i perllongament de la Ronda del General Mitre (després anomenat Primer Cinturó o Ronda del Mig), que va esborrar-lo del mapa per poder enllaçar aquella via amb la plaça Lesseps.

 

*1950's.- En aquest fragment de plànol es pot veure com la línia discontinua del projecte de donar continuitat a la Ronda del General Mitre amenaçava clarament el carrer Bisbe Morgades (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC)

 

*1962.- En aquest planòl el carrer segueix apareguent condemnat per la perllongació de la Ronda del General Mitre que ja començava a obrir-se pas cap a la plaça Lesseps. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. ICC). 

*1964.- Vista aèria de les obres d'ampliació de la plaça Lesseps que quedaria unida a la veina plaça de la Creu. A la part superior dreta de la imatge la fletxa indica el carrer Bisbe Morgades (Foto: Arxiu La Vanguardia).

*1965- El carrer Bisbe Morgades a l'esquerra amb la primera urbanització ampliada de la plaça Lesseps al fons.
 

 

*1972.- Les obres del cinturó ja han fet desaparèixer els edificis de la vorera mar del carrer, que ja només conserva els de la banda muntanya (Foto: Brangulí)

 

El 1971 van començar les obres d'enderrocament dels edificis de l'illa Lesseps-Septimania-Homer-Bisbe Morgades, que van suposar la desaparició de totes les cases de la vorera mar d'aquest últim carrer. Les de la banda de muntanya varen salvar-se. L'amplària de la nova via resultant va propiciar però, substancioses operacions immobiliàries. Els nous edificis podien tenir una alçada de 9 plantes. Els immobles supervivents del desaparegut carrer Bisbe Morgades van restar integrades en la numeració de la Ronda del General Mitre. 

 

 

*1984.- El primer edifici alt (9 plantes) enlairat en l'antiga vorera muntanya del carrer Bisbe Morgades ja integrada a la Ronda del General Mitre. (Foto: Zerkowitz).

  

*2010.-  L'edifici de la cantonada amb el carrer del Marquès de Santa Anna és pràcticament l'únic que sobreviu dels que formàven l'antic carrer del Bisbe Morgades. Destaca per la seva tribuna a la cantonada i figura actualment amb el numero 259 de la Ronda del General Mitre. (Foto: Google Earth). 

[1].- Portavella Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona.  2002

COTXERA DE TRAMVIES DE GRÀCIA. Plaça dels Josepets (1871-1907)

La primera línia de tramvia entre Barcelona i Gràcia es va posar en servei el 27 de juny de 1872 per la companyia anglesa The Barcelona Tramway Company Ltd. Cobrien la línia un total de sis cotxes de tracció animal, tirats per dos o quatre mules o cavalls, i tenien dos pisos amb la part de dalt (anomenada imperial) descoberta. Els tramvies sortien del Pla de la Boqueria i tenien el fi de trajecte a l'acabament del carrer Gran de Gràcia.
Un any abans s'havien construit molt aprop de l'església dels Josepets, en un indret conegut com Cal Matone, les cotxeres que havien d'acollir els vehicles assignats a aquell mitjà de transport col·lectiu. Aquesta operació va permetre una primera millora de la urbanització de l'entorn dels Josepets, que fins aleshores era un espai molt afectat pel curs de les aigües que baixaven per la riera de Vallcarca. De fet, l'Ajuntament de Gràcia va imposar com a condició a la companyia dels tramvies la construcció d'un pont sobre la riera de Vallcarca que passava just per davant de l'entrada a les cotxeres.

L'emplaçament d'aquestes cotxeres comprenia aproximadament els terrenys delimitats per la Riera de Vallcarca davant del Josepets i el final del carrer Gran de Gràcia, el carrer Tibidabo (actual Nil Fabra), el carrer Sant Onofre (actual Pérez Galdós) i el centre de l'actual plaça Lesseps. L'espai acollia d'una banda els cotxes-tramvia per fer-ne el manteniment i també les quadres pel descans i avituallament de les cavallerisses. Inicialment la capacitat d'aquesta instal·lació permetia encabir-hi un total de 24 cotxes i 150 cavalls. Posteriorment s'amplià afegint-hi noves quadres al sector nord.

La substitució dels tramvies de tracció animal amb cavalls per l'elèctrica, iniciada a partir de 1899, va obligar a reformar la instal.lació que fou convertida bàsicament  en taller de reparació.

La cotxera va ser enderrocada el 1907, simultàniament a la construcció d'una de nova situada al final del Torrent de l'Olla, a la que s'accedia pel nou carrer de Santa Perpètua, una via nova que es va obrir amb aquesta finalitat i que coincideix amb vorera sud de l'actual plaça Lesseps.

Enderrocada la cotxera, una part del solar resultant va servir per aixecar-hi el Teatre del Prado Catalán i el cinema Lesseps.

*1880.- Així eren els primers tramvies que van cobrir la línia Barcelona- Gràcia
 

 

Més informació a http://railsiferradures.blogspot.com.es/2010/07/la-estacion-del-ferrocarril-urbano-de.html