RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 25 de gener del 2014

CASA DE FAMÍLIA / RESIDENCIA "ANGELES MATEU". Rosselló / Muntaner (1924-1960's)

Amb la col·laboració de MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ 


L'any 1924 es va inaugurar al carrer Rosselló 167-173 la Casa de Familia Angeles Mateu. Aquest edifici, que s'estenia fins a la cantonada amb Muntaner, estava integrat en l'obra social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i en l'anomenat Instituto de la Mujer que Trabaja, entitat orientada a donar acollida i suport a les dones sense feina per oferir-les un entorn semblant a una llar i una família i al mateix temps formar-les per poder desenvolupar feines i activitats professionals. Anteriorment l'edifici, construit el 1921 segons un projecte de l'arquitecte Enric Sagnier, havia acollit un casal per a dones i nens malalts. Un cop convertit en Casa de Familia va ser gestionat inicialment per les monges franciscanes de la Immaculada Concepció,

*1924.- Nota apareguda a La Vanguardia informant de la inauguració de la Casa de Familia.



*1932.- Espai ocupat per la Casa de Família sobre un plànol de lè'poca (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)


*1935.- Una imatge de la residència des de la part del darrera de l'edifici

Poc després del començament de la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya, a través de la conselleria de Cultura de Ventura Gassol, va incautar l'edifici amb l'objectiu de transformar-lo en una escola d'infermeria en règim d'internat.
Acabada la guerra el centre va quedar en mans de la Falange que hi va instal.lar la seu de la Sección Femenina, que, lògicament, el va orientar envers l'adoctrinament de les dones en l'ideologia nacional-sindicalista. S'hi realitzaven activitats docents, com cursos de perfeccionament per a mestres femenines, infermeres i puericultores amb el nom de Residencia Angeles Mateu. L'activitat era especialment notòria a la capella, a la sala d'actes i al pati del carrer Rosselló, llocs on se celebraven habitualment actes patriòtics d'exaltació de la ideologia oficial de la dictadura, demostracions gimnàstiques femenines i commemoracions de les dates especialment significades en el calendari falangista.

*1950's.- Membret de la papereria de la residència de la Sección Femenina.


*1957.- Retall del diari La Vanguardia que informa sobre la clausura d'un curs. Aquests tipus d'actes eren habituals a la Residencia de la Sección Femenina Angeles Mateu.

A partir de finals dels anys 1950's la residència inicia la seva última etapa, acollint amb caràcter provisional el Col·legi Major Universitari Virgen de la Inmaculada
L'edifici, que havia sofert algunes reformes i adaptacions i ja no conservava el seu aspecte original, va ser enderrocat cap a finals del 1960's i a començaments dels anys 1970's La Caixa va enlairar a la cantonada Rosselló-Muntaner un edifici d'habitatges amb una de les seves agències als baixos. La part del pati del carrer Roselló fins a la cantonada amb la plaça del doctor Ferrer i Cajigal on hi havia l'antiga Sala d'actes de La Caixa, va ser ocupada anys després per noves dependències assistencials de l'Hospital Clínic, que incorporaren també un petit jardí a l'interior de l'illa .

2 comentaris:

  1. la meva mare va viure en aquesta residencia uns anys avans del 1950. necessito saber a quin any va marxar.es poden trovar els registres de les residents en algun lloc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. la mare hi vs viure mentre estudiava de comadrona-practicant a l'Hospital Clinic i hi va conèixer la Pilar Primo de Rivera. Tenim una foto de la mare amb les seves companyes assegudes a l'escala de la Residència..
      Ella ens parlava sempre de la Maria de Suria.
      Era abans dels anys 50

      Elimina