El 25 de gener de 1934 es va inaugurar el cinema Metropol al carrer Roger de Llúria 115, entre els de Mallorca i Provença, molt aprop de la seu del Col.legi d'Advocats en ple barri de la Dreta de l'Eixample. L'empresa propietària, Pascual-Sanromà, havia encarregat el projecte a l'arquitecte Manuel Cases Lamolla, que va dissenyar un local amb un aforament oficial per 700 butaques i una decoració moderna i trencadora, que va rebre els elogis de la premsa, fins i tot abans de l'obertura del cinema.
*1933.- Un mes abans de la inauguració, La Vanguardia dedicava aquest extens article a explicar les excel·lències de la nova sala de cinema (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 19.12.1933. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
*1934.- Dues imatge de l'interior del cinema Metropol on es pot apreciar l'acurat tractament de la decoració llumínica en sostre i parets.
*1934.- El servei de bar de la sala
A la sessió inaugural hi assistí el president de la Generalitat Lluís Companys i l'alcalde la ciutat Jaume Aiguadé. Es projectaren dues pel·lícules Un profesor ideal, film txec de Martin Fric protagonitzat per Anny Ondra i El judío errante, una producció britànica amb Conrad Veidt com a protagonista.
Curiosament el Metropol, qualificat d'aristocràtic en la publicitat de l'època, va ser una sala on s'hi projectaren majoritàriament pel·lícules d'origen europeu, deixant en un segon pla les superproduccions nordamericanes de Hollywood. Les obligades reposicions del període de Guerra Civil i l'escassa activitat dels últims mesos del conflicte bèlic, van tenir la seva continuïtat amb la reobertura de la sala el dia 4 de febrer de 1939, quan feia poc més d'una setmana que les tropes nacionals havien ocupat Barcelona. Dues produccions alemanyes Stradivari i María Luisa de Austria van ser els primers films que s'hi projectaren durant l'etapa franquista.
A l'octubre del mateix any, el Metropol va començar a oferir la mateixa programació que el Capitol, circumstància que es mantindria fins al tancament d'aquest cinema del carrer Llúria a l'any 1963. Ambdues sales van viure també conjuntament el canvi de nom, conseqüència de l'obligada espanyolització dels locals i noms comercials que va impulsar el franquisme. En el cas del Metropol l'oficialitat va obligar a afegir una "i" al nom original del cinema. El rebatejat Metrópoli només va mantenir aquest nom fins al 1948 quan recuperaria l'original.
Jordi Torras destaca dos episodis [1] a tenir en compte en la història del cine Metropol. La presentació, a càrrec el Cercle Lumière de l'Institut Française de la versió original del film No matarás; i una xerrada de Sebastià Gasch sobre el bandidisme a Sierra Morena i la seva vinculació amb el far west americà coincidint amb l'estrena de Carne de horca.
El Metropol va tancar definitivament les seves portes el 29 de desembre de 1963 amb un programa doble protagonitzat per dues llegendes del setè art: Tarzán amb el film Tarzán y el safari perdido i la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy amb la cinta Héroes de tachuela. Després, una concessionària automobilística de l'època (Dimasa-Barreiros) va ocupar l'espai del cine.
[1].- Torras Comamala, Jordi.- Viaje sentimenal por los cines de Barcelona. Recull d'articles. Edicions Parsifal. Barcelona 2002.
Recordo que vam anar a veure la pel.lícula que esmenta el blog, de Laurel & Hardy amb l'escola quan jo tenia 6 anys. Era el Liceu--Acadèmia Alban del carrer Girona, a tres carrers d'allà. De seguida el devien tancar. No el recordo més.. Era realment molt bonic, aleshores no m'ho va semblar, però tenia el record molt desdibuixat. Gràcies per aquesta entrada de Barcelofília!
ResponElimina