RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 4 d’abril del 2014

RADIO MAYMÓ. Escola d'Electrònica. Pelai 3. (1939-1992)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a FRANCESC AGUILAR MARTÍNEZ

 


Fernando Maymó Gomis (1897-1966) era un mestre de Llagostera (Gironès) que el 1931 va decidir crear una empresa dedicada a l'ensenyament de l'electrònica i especialment a la tecnologia de la ràdio. Es va instal·lar primer al carrer de Sant Pere Més Alt on s'impartien classes presencials. El 1934 va passar a ocupar un local al número 8 del carrer Pelai. La metodologia docent de Maymó es basava en una encertada combinació de l'ensenyament teòric a través dels llibres, que ell mateix creava, i de les sessions pràctiques a les dependències i tallers de la pròpia escola.
 
 
*1948.- Al éxito por la práctica era la màxima que presidia la publicitat i la filosofia docent de l'escola Radio Maymó


 
En acabar la Guerra Civil Maymó va optar per donar una altra dimensió al seu projecte i va instal·lar-se en uns locals més grans a l'altra vorera del carrer Pelai. Era a l'edifici del número 3 que l'escola d'electrònica compartia amb l'administració de la companyia de transports Alsina Graells. situada als baixos.
La publicitat emprada per Maymó per atraure clients era d'allò més enginyosa. Incorporava referències continuades al progrés tecnològic i a la necessitat i oportunitat d'estar al dia en aquest àmbit, per poder-ne fer una professió o un ofici amb el que guanyar-se la vida. El seu lema insistent i constant proclamava "Al éxito por la práctica".
Ja des d'abans de la guerra Maymó havia assajat amb notable èxit la fòrmula dels estudis a distància per correspondència a través del Centro Español de Enseñanza Teórico-Práctica de Radio por Correspondencia, modalitat que va aprofundir en la nova seu de l'escola. El Diploma de Tècnic en Ràdio expedit per la Escuela Radio Maymó, que es lliurava als alumnes en acabar els cursos, va acabar essent una bona credencial per a molts joves de l'època a l'hora de trobar una feina remunerada. Durant els anys 1940's el negoci es va estendre per Espanya amb noves escoles  a Madrid i València.

*1939.- Coberta i patriòtica introducció a un dels llibres emprats a Radio Maymó per formar als seus alumnes en ràdioelectricitat. (Gentilesa de Francesc Aguilar Martínez

Amb la arribada de la televisió a mitjans dels anys 1950's, Radio Maymó va obrir una altra línia d'ensenyament dedicada integralment al medi televisiu. L'empresa va muntar també circuits tancats de televisió en diversos hospitals com el Clínic i l'Institut Barraquer. 
Maymó va morir l'últim dia d'agost de 1966 a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme). L'escola del carrer Pelai va continuar les seves activitats i, tot i passar per alguns moments crítics com una suspensió de pagaments a l'any 1970, va aconseguir superar la crisi gràcies a l'esforç de Miguel Casas, un tècnic de la casa que va assumir la direcció de l'escola que es centrava bàsicament en el muntatge de televisors en color.
 
Fernando Maymó Gomis (1897-1966)
 
L'any 1992, Radio Maymó va tancar les seves històriques dependències de l'escola del carrer Pelai 3. L'edifici i el petit pati-jardí van quedar abandonats i, tot i la seva absoluta centralitat, es convertiren durant gairebé una dècada en lloc de refugi de captaires sense sostre i immigrants en situación irregular que varen generar una brutícia extrema, incendis provocats i fins i tot algún episodi criminal amb resultat de mort.
L'any 1997 la immobiliària Núñez y Navarro va comprar l'immoble i el 2002 hi va aixecar l'Hotel Jazz convertint l'antic pati-jardí en un passatge que enllaça Pelai i Ronda Universitat.

Enllaç d'interès:
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/12/del-passatge-maymo-illinois-amb-lalsina.html


Article ampliat el 20 de novembre de 2024
 

2 comentaris:

  1. Recuerdo que en la calle Pelayo había una ventada grande. esta supongo daba la luz solar a alguna oficina, no lo se con seguridad, pero en esta ventana había un aparador minúsculo. En ese aparador había una bombilla y esta estaba de pié sobre una base de madera y a la derecha del aparador. desconectada. Pero dentro tenia una pequeña placa fotovoltaica que giraba sin cesar sobre si misma, y en el interior de lo que tenía que ser el filamento, cuando le daba el sol.
    Aquello a mi me tenía impresionado porque fue la primera , y durante muchos años, placa solar que vi.
    No comprendía como aquello sin enchufes de ninguna clase podía dar vueltas sin parar.
    salut

    ResponElimina
  2. Hola,

    Havent estat alumne per correspondència als anys 80s, no fa gaires anys (en qualsevol cas ja dins de la dècada des 10s del segle XXI) em va donar per veure que hi havia a la xarxa de l’escola i vaig trobar una adreça web de Radio Maymó i una adreça física a l’Hospitalet on encara oferien cursos. No sé si és que es van traslladar a l’Hospitalet després del local del c. de Pelai o bé si es van refundar.

    Ara ja no l’he aconseguit trobar, però fen cerca al google amb les paraules Escuela Radio Maymó Hospitalet encara apareixen rastres.

    Salutacions,

    ResponElimina