RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 25 de maig del 2014

XALET DE CÉSAR ORTEMBACH. Diputació /Passeig de Gràcia (1899-1950's)

Article elaborat amb el suport de FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
Agraïments per les imatges a RAQUEL ANDRÉS JORGE ÁLVAREZ



*1920's.- Una curiosa imatge d'un ramat a la cruïlla Diputació/Passeig de Gràcia amb el xalet al fons. (Font: Diputació de Barcelona. Frederic Juandó Alegret).

Projectat per l'arquitecte Emili Sala Cortés el 1899, aquest xalet es va construir sobre una finca de superfície molt allargada, estreta i irregular en el tram del carrer Diputació comprès entre Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya. La part edificada constava bàsicament de dos cossos. L'habitatge pròpiament dit, que era un xalet situat la zona més propera al passeig de Gràcia, i una cotxera annexa dividida en dos espais per cavallerisses i cotxes, que s'estenia al llarg del carrer Diputació. El xalet era d'estil renaixentista francès i tenia tres alçades: semisoterrani, planta baixa i pis principal. A la façana hi  destacava una elegant tribuna arrodonida situada en un dels vèrtex i coronada per un cupulí. La finca era just al costat de la Casa Vidal Ribas (número 19 del passeig de Gràcia) i, com s'ha dit, feia cantonada amb el carrer Diputació, que acabava de ser obert uns quants anys abans provocant l'enderroc de la veina Casa de la Vidua Fabra, que obstruïa el pas del carrer i va ser traslladada a la cantonada amb Rambla Catalunya.
El seu propietari César Ortembach i Janer era un conegut aristòcrata. La categoria social que en aquells temps atorgava el fet de viure al Passeig de Gràcia, va fer que Ortembach optés per aprofitar al màxim l'estreta parcel·la per situar el xalet el més aprop possible de l'aristocràtic passeig. Els amplis jardins de la Casa Vidal Ribas, al darrera, i de la Casa Emili Juncadella, a la banda de Rambla Catalunya, li donaven a l'entorn del xalet un aspecte encara més senyorívol.

*1903.- Retall de La Vanguardia del 9 de setembre d'aquell any on s'informa de l'explosió d'un artefacte al xalet de César Ortembach. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.

*1900.- Vista del xalet Ortembach al costat de la Casa Vidal Ribas. (Foto: Àngel Toldrà Viazo) 


 
Cap a finals de la dècada dels 1920's, el xalet va acollir les oficines del Futbol Club Barcelona i habitualment s'hi formaven llargues cues per adquirir les entrades per als partits. En acabar la guerra aquestes oficines serien traslladades al Passatge Méndez Vigo.
 
 
*1930's.- Dues imatges del xalet quan hi havien les oficines del Barça. S'hi poden veure les llargues cues que es formaven sobre la vorera del carrer Diputació per adquirir entrades. (Fotos: Josep Brangulí / ANC)
 
*1934.- Vista del xalet als anys 1930's. A sota la mateixa imatge ampliada. (Foto: Arxiu Mas)



*1932.- Emplaçament de la finca de César Ortembach al carrer Diputació entre Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya). Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.

A la postguerra l'edifici va quedar fortament despersonalitzat en perdre la seva tribuna coronada per un cupulí, després d'una reforma practicada per tal d'ampliar els baixos fins a la cantonada amb Passeig de Gràcia i connectar-los amb la veina Casa Vidal Ribas.

*1954.- Últims anys del xalet, que aquí ja havia perdut la tribuna del vèrtex de l'edifici coronada pel cupulí. En primer terme la reforma practicada als baixos de la cantonada per acollir-hi la perfumeria Magda. A l'esquerra la Casa Vidal Ribas i al fons a la dreta l'edifici del Teatre Calderón on avui s'aixeca l'hotel. La cua de gent correspon a l'estrena del film de Chaplin Candilejas al Cinema Cristina. (Foto: Josep Postius Saura /AFB).
 

4 comentaris:

  1. Aqui tuvo su Sede social el FC Barcelona. Véase "Mundo gráfico" de 6/8/1930, página 23.

    ResponElimina
  2. Qué curiosa historia de familia Sr. César, y qué curioso que no se sepa casi nada de ella en relación a sus actividades en Barcelona. Precursor del textil, participó en la creación del Círculo Equestre y Banca Catalana además de en la consolidación del FCB. Las empresas Ortembach&Cía tuvieron un peso específico que contribuyó al desarrollo de lo que hoy es Barcelona.

    Decían Juaquín Asaensio de Alcántara y Teodoro de Mena en su libro: CALABAZAS Y CABEZAS (Retratos al Pastel) sobre mi bisabuelo, César Ortenbach, lo siguiente:

    De la elegancia reflejo,
    á muchos poyos aplasta,
    y para vestir bien, gasta
    cada semana... un espejo

    ;-)

    ResponElimina