RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 23 d’octubre del 2014

FINCA I CASA MIRALLES. Passeig Manuel Girona (1919-1960's)


*1922.- Una de les poques fotos conegudes del xalet de la finca Miralles amb el seu aspecte semblant a una gegantina barraca valenciana. A la dreta veiem la porta d'accés a la finca amb la seva coberta original obra de Gaudí. 

Projectada per l'arquitecte reusenc Domènec Sugrañes i Gras (1878-1938), col·laborador de Gaudí a La Pedrera i a la Sagrada Família, el xalet d'Hermenegild Miralles i Anglès, un empresari dedicat a la fabricació de materials per a la construcció, era situat a la part sud de Sarrià, sobre l'actual passeig de Manuel Girona. El nom de la finca ha passat a la història perque la porta principal del recinte, encara avui conservada i restaurada, és una de les obres menors d'Antoni Gaudí.
El xalet de Miralles era una construcció inspirada en la barraca valenciana amb diversos cossos i una creu de quatre braços molt gaudiniana que coronava el cim de l'edifici principal. Disposava d'una altra barraca, més petita i paral·lela al mur que delimitava el recinte, que originàriament servia d'habitatge dels masovers. La finca va veure limitada la seva superfície quan es van instal·lar al costat unes cotxeres de la companyia de tramvies.
                                         
Hermenegild Miralles i Anglés (1859-1931)

*1933.- Emplaçament de la Finca Miralles sobre un plànol topogràfic municipal amb la casa en forma de barraca valenciana en vermell. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1930's.- Aspecte exterior de la porta d'accés a la Finca Miralles (Foto: Bert i Claret)

El conjunt va ser enderrocat cap a mitjans dels anys 1960's i com a vestigis gaudinians s'ha conservat part del mur ondulat i sobretot la porta d'entrada que va ser esplèndidament restaurada cap a finals dels anys 1990's, tot afegint-hi a peu d'entrada una escultura del propi Gaudí dempeus, que és la perdició de qualsevol turista oriental aficionat a les fotos.

*1962.- La barraca de la Finca Miralles emparedada entre un edifici de nova construcció i el de les cotxeres. Al fons el passeig central que hi havia a la Gran Via de Carles III abans de la construcció de la Ronda del Mig (Primer Cinturó de Ronda). 
Abaix: una imatge captada des de la banda del Passeig Manuel Girona. S'hi pot veure la porta de Gaudí i els sostres de les dues barraques. (Fotos: Fons TAF/ANC)

 
   

*2013.- Vista actual de la porta monumental de la Finca Miralles amb  l'estàtua de Gaudí a l'entrada.

5 comentaris:

  1. Muy buena la foto de la casa.
    La desconocía.
    salut

    ResponElimina
  2. Digo que hay autores que niegan que se llegara a construir la barraca valenciana.
    De 150 libros sobre Gaudí que he leído en los últimos cinco años y de más de 12.222 registros de datos que tengo, sólo he encontrado una foto de Enrique Casanelles del libro Nueva visión de Gaudí, 1965, La Polígrafa, en la que detrás del portal, a la derecha se ve parte de la fachada de la barraca, que está en la perpendicular de la calle.
    Me gustaría saber, al menos, quien fué el fotógrafo y en manos de quien está la foto.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. La barraca perpendicular al carrer era una altra de mes petita que tambe es veu a la foto.

      Elimina
  3. Hola! Y gracias por el articulo. Es lo mejor que es en el internet, de que busca. Fue en martes a dibujar la Puerta Miralles con un amigo tambien arquitecto y hay pocas informaciones en el lugar, sobre la historia de la puerta. No se, si estas en las fotos o no, pero me parece que la cruz "gaudina" de hierro fue antes sobre la cubierta de la casa y no sobre la puerta? Pienso que cuando demola la casa, mueve la cruz de una cubierta a otra... ? Es verdad?

    Un buen dia!:)

    ResponElimina
  4. Pel que he llegit, l'Hermenegild Miralles va ser un impressor i enquadernador. Fou el fundador i primer director de la revista Hispania. Juntament amb Ramon de Montaner, van crear una gran empresa de litografia i enquadernació industrial, tot introduint les imitacions de cartró-pedra, que va fer servir a llocs tan emblemàtics com el Cafè Torino i el Petit Torino. Suposo que deu ser per aquest motiu que a l'article l'heu etiquetat com a un empresari dedicat a la fabricació de materials per a la construcció.
    També voldria indicar que la fotografia on apareixen les barraques valencianes és de l'any 1920 i forma part del fons Josep Salvany i Blanch de la Biblioteca de Catalunya.

    ResponElimina