En els últims anys del franquisme l'anomenada Cadena Ferrer acumulava la gestió dels locals més atrevits de la nit barcelonina. Seus eren el New York del carrer Escudillers i el Panam's de la Rambla. En tots ells es forçava al màxim la restrictiva legalitat vigent en relació als espectacles eròtics, que prohibia qualsevol tipus de nuesa sobre l'escenari. No obstant això, en aquest tipus de locals, orientats en gran part al públic estranger que es trobava de pas per Barcelona, però també als visitants de comarques, es jugava al gat i al gos amb la policia i els censors que apareixien intermitentment les sales. Els responsables dels cabarets, mitjançant un joc de signes prèviament determinats, advertien de la presència de l'autoritat a la sala i les artistes cobrien la seva epidermis. Quan aquells fugien tornaven a actuar de forma més generosa a satisfacció dels bon voyeurs de la nit.
Al febrer de 1970 la cadena Ferrer va expandir-se cap a la part alta de la ciutat i va inaugurar Mr. Dollar, una nova sala situada al carrer de la Infanta Carlota, gairebé tocant a la plaça Calvo Sotelo. La programació anunciava els espectacles més agosarats a nivell europeu (en aquells temps qualsevol al·lusió al vell continent era equivalent a permissivitat i modernor en matèria de sexe i erotisme). A la pròpia cartellera es feien veritables jocs de paraules per donar a entendre indirectament el contingut de les propostes artístiques presentades al local.
*1970.- Una de les primeres aparicions de Mr. Dollar a la cartellera de La Vanguardia
La canalla del barri i altres personatges no tan joves es quedaven sovint bocabadats davant d'una mena de vitrina, situada a peu de carrer, on amb grans fotos d'estudi a tot color es podien contemplar a l'entrada del local els cossos seminus de les sinuoses ballarines i artistes que hi actuaven.
En aquest local va fer les seves primeres passes el popular humorista uruguaià Godoy, la dona del qual hi treballava de ballarina. Un dia li van permetre fer un monòleg davant del públic i a partir d'aquí va iniciar la seva carrera artística com a humorista.
*1970.- Als pocs mesos d'inaugurar-se Mr. Dollar va incorporar El Rincón Bohemio, un altre ambient al local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Mr. Dollar va anar perdent pistonada un cop desaparegut el dictador i abolida la censura que prohibia aquests tipus de locals. La competència es va anar estenent, però la privilegiada situació del local, en un punt clau de centralitat de la part alta de la Diagonal, li va permetre romandre actiu com un local de Show Girls fins que el 2012 es va acometre una reforma integral de l'edifici d'oficines de Josep Tarradellas/Francesc Macià, que va acabar fent desaparèixer aquest cabaret.
No entré nunca, pero estuve tentado, allá por los 70...
ResponEliminaM'encanten el nom del local i l'estètica del portal.
ResponEliminaDesde Mallorca, fuimos mucho mi amigo Juan y yo.El Juan Rosellò siempre se ofrecía voluntario para salir en el escenario; y la gente se partía de risa con el. A diario estábamos allí. Y él siempre voluntario con total éxito La dirección termino por hacenos clientes gratuitos jajaja
ResponEliminaPor aquellos años trabajaba como ayudante de camarero en La Oca, muy cerca de Mister Dollar, en algunas ocasiones, algunos camareros me quisieron llevar a dicho local, pero entonces era muy joven y no me permitían entrar por ser menor de edad, tan solo tenía 16 años, pero siempre he tenido la curiosidad de ver los espectáculos que allí se organizaban, pero todo quedó en el intento.
ResponElimina