Considerada una de les fàbriques de més longevitat del barri de Sant Antoni, la Foneria Grau va ser fundada el 1867 per Narcís Grau Cerdà al número 45 del carrer Villarroel. Els tallers ocupaven una gran part de l'illa de cases delimitada pels carrers Villarroel, Sepúlveda, Urgell i la Gran Via. Les oficines s'ubicaven al nùmero 58 de Comte d'Urgell on hi havia l'altre accés a la fàbrica.
La seva activitat industrial consistia en la fosa de tota classe de metalls i en la construcció de maquinària en general. Ja entrat el segle XX, la seva producció es va orientar a la fabricació de peces d’alumini pel sector de l'automòbils i l'aviació tals com èmbols o càrters, així com a la fosa de diferents classes de bronzes destinats a la construcció d´hèlices i coixinets. El conjunt disposava també d'uns laboratoris que analitzaven les característiques de cada operació d'aliatge.
*1918.- Obrers treballant a la Foneria Grau. (Foto: Arnau Izard. Museu de la Ciència i del Tècnica de Catalunya / mNACTEC)
Al llarg de la seva història, l'empresa va canviar diverses vegades de denominació, tot i continuar en mans de la mateixa família: Narcís Grau i Fills (1884), Fills de
Narcís Grau (1892), Mateu Grau S. en C. (1905) i finalment, es convertí
en Fundición y Construcciones Grau S. A. (1921), amb un capital nominal d’un milió
de pessetes,
*1963.- Una convocatòria de la Junta General Extraordinària d'accionistes de la societat correponent als últims temps de la fàbrica al barri de Sant Antoni (Font: Hemreroteca La Vanguardia)
La fàbrica va continuar funcionant fins a finals de la dècada del 1960's quan els terrenys van ser ocupats pels tallers i la planta de vendes del concessionari de Barreiros J. Santacreu que comercializava les marques d'automòbils Simca i Dodge. A mitjans de la dècada dels 1970's s'hi van edificar habitatges.
[1].- Tatjer Mir, Mercè. La indústria a l’Eixample de Barcelona: el sector
de Sant Antoni, 1860-1874.
Me acuerdo...y tanto que me acuerdo...
ResponElimina