*1928.- La nova Maison Dorée amb la seva terrassa sempre animadíssima. Al fons la Casa Agustí Manaut a la cantonada amb Ronda Universitat. (Foto: Josep Maria de Sagarra / AFB)
El prestigi i la popularitat que en seu dia havia adquirir el Restaurant Maison Dorée (Plaça Catalunya / Rivadeneyra), tancat el 1918 en adquirir l'edifici la Banca Arnús, va fer que uns anys més tard s'obrís un altre establiment amb el mateix nom i a la mateixa plaça..
Josep Bachs i Joan Amils, propietaris del Cafè Cataluña, van adquirir als germans Pompidor els drets d'ús del nom comercial de l'antic establiment i van obrir una nova Maison Dorée als baixos del número 7 de la Plaça Catalunya, en un edifici que el temps ha conservat fins als nostres dies.
Els promotors, tot i saber que seria imposssible repetir l'experiència i l'èxit de l'original Maison Dorée, varen voler donar al nou local una nota d'elegancia i distinció i no varen estalviar esforços per dotar-lo d'un aspecte luxós amb materials nobles. Hi destacaven les llums de Baccarat en forma d'aranya que penjaven del sostre i els elegants tapissos dissenyats per Vidal Quadras que cobrien les parets. Paco Villar, en el seu llibre sobre els antics cafès de la ciutat [1], recorda que disposava d'una gran sala per a banquets on sovint s'homenatjaven artistes i era coneguda com la Cripta de la Maison Dorée.
*1924.- L'entrada a l'establiment (Foto: Nuevo Mundo)
*1924.- Un dels menjadors interiors de la nova Maison Dorée. (Foto: Nuevo Mundo)
Pel que fa a la seva aparença exterior, la gran terrassa, molt sovint atapeïda de clients, que s'estenia sobre la vorera de la Plaça Catalunya amb un llarg tendal i cadires de vímet, era el seu reclam més preuat i acollia tertúlies de nombroses penyes integrades per periodistes, artistes i intel.lectuals. Allà es trobaven i arreglaven el món homes com Sempronio, Miquel Utrillo, Guasp o Josep Maria Lladó entre molts altres.
L'interior de l'establiment però, no va tenir tant d'èxit com la terrassa i amb el pas dels anys el saló de festes que hi havia al soterrani va ser batejat amb el nom de La Cala amb ambientació marinera i va ser inaugurat el 21 de desembre de 1935.
El 1936 l'empresa va ser col·lectivitzada i acabada la Guerra Civil el local va ser rebatejat com a Cafè España i aviat va desaparèixer.
*1937.- La nova Maison Dorée col·lectivitzada durant la Guerra Civil.
[1].- Villar Paco, Barcelona, ciutat de cafès. Edicions Viena, Ajuntament de Barcelona. 2013
No conoci "La Maison Dorée" pero su nombre francès me lleva a agradecer a los responsables de "Barcelofilia" de poner en lo alro de su pàgina la bandera de mi pais con la cinta de luto...Iniciativa muy conmovedora.Se lo agradezco
ResponElimina