El 1983 l'històric Teatre Barcelona va tancar portes i la Caixa d'Estalvis de Sabadell va adquirir la propietat de l'immoble de Rambla de Catalunya 2-4. Van haver de passar quatre anys més i un nou canvi de propietari perque a finals d'agost de 1987 les màquines iniciessin l'enderroc del local. Desapareixia així el legendari teatre del medalló i el frontó a la façana. Tot i que inicialment s'hi havia previst un hotel de luxe, finalment es va enlairar un edifici d'oficines entre la Casa Pich i Pon i el número 6 de Rambla Catalunya.
L'empresa de videojocs New Canadian Store va ocupar els baixos i varies plantes més del nou edifici i el 14 de setembre de 1995 s'hi va inaugurar el Barcelona City Hall. El nou local era el successor del Belle Époque del carrer Muntaner que havia tancat poc abans i del qual conservà un grapat d'elements escènics. La programació del nou teatre s'estrenava amb la presentació de l'obra Ikebana dirigida per Gabriela Maffei, una de les ballarines del Belle Époque.
*1995.- Notícia de l'obertura del Barcelona City Hall publicada a La Vanguardia.
El 1996 la productora Anexa es va incorporar a la societat explotadora del local amb l'espectacle Nou Ikebana que dirigia Pep Cruz i presentava Carlos Gramaje. Cap a finals de 2000 els gestors de la sala van subscriure un conveni amb l'Òpera Còmica de Barcelona (OCB) i van presentar un programa d'operetes en català. Finalment el 2004 la sala va virar cap a l'humor amb espectacles de Fila 7, Los Modernos i els monòlegs còmics de Sergio Dantí i Dani Pérez.
L'etapa del Barcelona City Hall es va tancar el 2005 quan el local es va convertir en un espai de música electrònica amb el nom de City Hall Teatro Dance que gestionaven els propietaris del grup Otto Zutz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada